Mia cita cita a l’avìa dësmentià un lìber, la sèira ch’a j’era prevista la prima dle doe ciaciarade ansima a la grafìa dël dialèt ëd Montomal (i l’hai parlane ambelessì), e i l’oma conossusse con le përson-e ch’a masento l’arfugi La Scòla.
I l’oma parlà ëd fé na ciaciarada ‘dcò a soa ca. Dit, fàit: saba 9 agost, a tre e mes dël dòp-mesdì, i sarai ambelelà, a la Piata ‘d sa (Montemale di Cuneo, frazione Piatta Sottana an lenga dominanta), a parlé dël piemontèis e ij cit.
A sarà na ròba sempia, pròpi a la piemontèisa. Vilma e Marcello a pronteran na marenda për coj cit che, compagnà da pare e/o mare o chi ch’a sarà, a vorran mnì a dësmoresse lassù. I leseroma quàich tòch an piemontèis, i diroma përchè a l’é important parlé ai cit dovrand na lenga sola, qual ch’a sia, e përchè ël piemontèis a serv nen mach al piemontèis ma – còsa pì amportanta – a […] continua a leggere »






