Tag: gasëtta

Ël piemontèis e ij cit a la scòla dla Piata ‘d sa

scola A l’é stàit për cas.

Mia cita cita a l’avìa dësmentià un lìber, la sèira ch’a j’era prevista la prima dle doe ciaciarade ansima a la grafìa dël dialèt ëd Montomal (i l’hai parlane ambelessì), e i l’oma conossusse con le përson-e ch’a masento l’arfugi La Scòla.

I l’oma parlà ëd fé na ciaciarada ‘dcò a soa ca. Dit, fàit: saba 9 agost, a tre e mes dël dòp-mesdì, i sarai ambelelà, a la Piata ‘d sa (Montemale di Cuneo, frazione Piatta Sottana an lenga dominanta), a parlé dël piemontèis e ij cit.

A sarà na ròba sempia, pròpi a la piemontèisa. Vilma e Marcello a pronteran na marenda për coj cit che, compagnà da pare e/o mare o chi ch’a sarà, a vorran mnì a dësmoresse lassù. I leseroma quàich tòch an piemontèis, i diroma përchè a l’é important parlé ai cit dovrand na lenga sola, qual ch’a sia, e përchè ël piemontèis a serv nen mach al piemontèis ma – còsa pì amportanta – a […] continua a leggere »

Ant la crosiera dël Caucas

Caucas Lun-es 14 luj, a 6 e mesa dël dòp mesdì a la Ca dë Studi Piemontèis (contrà Ottavio Revel 15 a Turin), Fabrissi Vielmin a tnirà na conferensa ansima a le vicende stòriche e polìtiche dl’area dël Caucas.

Ambelessì l’anvit.

A l’é bel savèj che la conferensa a sarà an piemontèis – Fabrissi, piemontesista da tanti agn, a j’era un dj’articolistà d’”é!“. Costa a l’é na ròba bela, përchè, com ch’a dis Fabrissi midem,

L’ancontr a l’é na bon-a ocasion për anformesse su un tema che a l’é malfé trové sij nòsti giornaj, e ansema na dësfida për armarché coma la lenga piemontèisa a peussa esse strument ch’a ven a taj për parlé ‘d tuti j’argoment, e an cost cas sì ‘d politica antërnassional.

Mi ‘d polìtica anternassional i na capiss pòch, e ‘d Causas ancor meno, ma cola idèja – che ‘l piemontèis a l’é na lenga ‘d comunicassion, nen mach un dialèt bon për parlé ëd poesìa e dij […] continua a leggere »

Vintesingh rari nantes a sente djë stranòt

CM Com ch’i disìa l’àutra sman-a, giòbia passà a l’é staje la presentassion “ufissial” – na specie ‘d batésim – dël lìber curà da Cesare Matta e Valerio Maggio ansima a jë stranòt ëd Cher. Ambelessì i veuj fé quàich considerassion an sl’ancontr.

Prima ròba: vint o vintesingh përson-e, cole ch’a j’ero a scoté, a peulo smijé pòche (a mi a më smijo pòche), ma com ch’a l’ha giustament fàit noté Riccardo ant ij coment a mè artìcol,

na vinten-a ëd përson-e për un rancontr pùblich a l’é tut àutr che pòch. A son motobin ràire le manifestassion ch’a tiro pi ‘d gent. Dzortut al di d’ancheuj, che tut as fa an manera virtual, dnans a n’ordinator, fé sposté vint përson-e a l’é un grand sucess.

I son ëd part, ma tante ròbe a son piasume dl’ancontr: la moderassion ëd Gribàud e sò bel deuit a la piemontèisa, ël ton pasi e tranquil ëd Cesare Matta, j’onor ëd ca fàit da nòsta Albina.

L’anteresse dël pùblich a l’é andàit dzortut anvers ij […] continua a leggere »

Jë stranòt ëd Cher – a Turin

CM Doman, giòbia 22 ëd magg a ses ore, ël liber djë stranòt ëd Cher a pija la stra ‘d Turin: a sarà presentà a la Ca dë Studi Piemontèis (Via Ottavio Revel 15, Turin).

I saroma pòchi, naturalment, ma tuti a son invità. A na dëscoreran Gianfranco Gribaudo e Giovanni Ronco – doi lenghista avosà, a fà nen damanca ‘d gionté ëd paròle – con Valerio Maggio e Cesare Matta, visadì ij curator dl’euvra.

A l’é na ròba cita, ch’a serv a gnente. Ma a l’é la nòstra stòria, i soma noi. Pavese, come sempe, a ven a taj:

Avere una tradizione è meno che nulla, è soltanto cercandola che si può viverla.

Ancontromse, noi rari nantes in gurgite vasto. A l’é bel.

Jë stranòt ëd Cher

CM L’apontament a l’é për cost véner, dòp doman, a neuv ore ‘d sèira al teater San Luis ëd Cher.

L’ocasion a l’é la presentassion, an forma dë spetacol, dël lìber Vijà, stranòt e sàut ën sël chèr, ch’a l’é n’archeuita la pì possìbil completa djë stranòt recità ant la Vijà ‘d Cher a parte da j’agn Sessanta fin-a a noi.

Tut a part dal testard desideri ‘d Valerio Maggio e Cesare Matta ‘d fé vive na tradission. A l’é stàit un travaj longh ësquasi n’ann. Mi i l’hai curà la grafìa dij test an piemontèis (i na parlava ambelessì).

A scriv Albina Malerba (Lo speakers’ corner di Chieri) presentand l’euvra:

Ël sàut ën sël chèr affonda le sue radici in tempi lontanissimi, e si trovano tradizioni assimilabili un po’ in tutta Europa. Ël sàut chierese rappresenta una continuità straordinaria che andrà indagata e studiata, e che sarebbe importante non lasciar morire, cominciando ad esempio a costituire una rete tra i luoghi piemontesi e italiani che registrano questa tradizione comune. E […] continua a leggere »

Le lingue d’oc: pluralità, storia, cultura

Coumboscuro Për mi Coumboscuro a l’é tante ròbe ansema.

A l’é col cartel stradal ch’a-i é pen-a fòra da Caraj, ch’a nonsia al viandant che da lì a pòchi chilòmetro a truvrà la crosiera për col pais.

A l’é la vista dal me arfugi an sle montagne, col pòst che dal 2022 a sarà mia prima ca.

A l’é cola vira ch’i son andàit con mia cita cita e me novodin a trové Sergio Arneodo, tanti agn fà.

E ‘dcò cola isoglòssa ch’a passa për San Damian, col confin – che gnun a sa da bin anté ch’a sia, semplicement përchè a esist nen – ch’a divid la lenga piemontèisa da cola provensal.

Bin, a l’é con piasì che adess i don la neuva d’un cicl ëd des ancontr a Coni, organisà aponto da l’associassion Escolo de Sancto Lucio de Coumboscuro, ansima al provensal alpin. Tute j’anformassion a son ambelessì. Prim apontament doman.

Mauro Arneodo, fieul ëd Sergio, a dis:

Circa 55 anni or sono un giovane maestro si rivolgeva […] continua a leggere »

Atlant AIS

Atlante AIS La neuva a ven da Bepe Sané, sempe atent a le ròbe ch’a buto ansema vej e neuv. A dis ansima a piemontviv:

A l’é disponìbil da dëscarié e da consulté l’avosà Atlant AIS (Sprach und Sachatlas Italiens und der Südschweiz – Atlant Lenghìstich italian e svìsser). I peule dëscarielo da belessì.

An doe paròle, cost ëstrument a l’é fondamental për la geografìa lenghìstica (im arcòrd d’avèjne consultà le pàgine tanti agn fà, quand ch’i l’avìa frequentà aponto ël cors ëd cola materia).

Naturalment ël problema a l’é col ëd tuti jë strument analògich ant l’era digital, visadì ch’a son nen pràtich da consulté. Bin, cost software, ch’as dëscaria a gràtis, a arzòlv rasonevolment bin cost problema, e an fà vëdde com ch’a cambia na midema paròla al cambié dël pòst.

Ël travaj d’archeuita dle paròle a j’era stàit fàit tra ‘l 1919 e ‘l 1925. A venta steje un pòch da pres për amprendne ‘l fonsionament, ma – për chi ch’a s’anteressa a coste ròbe – a val sen’àutr la […] continua a leggere »

Concors ëd piemontèis

Chi ch’a-i pias ëscrive an piemontèis, bin, a l’é ora ‘d felo savèj. A-i son an efet tre concors, dij quai i don sì la neuva (an ordin dë scadensa).

V concors nassional ëd poesìa e narativa “Nino e Tomlin Bertalmia” (28 gené) Chi: Arcancel, Associassion Cultural Piemontèisa Còsa: poesìa e/o pròsa an piemontèis Cost: 10 euro, a gràtis për le masnà Ij detaj an sël sit.

II concors literari ëd poesìa e pròsa an lenga piemontèisa (28 fërvé) Chi: la Comun-a ‘d Moncravel Còsa: poesìa e/o conta an piemontèis Cost: pa ‘d nen, partecipassion a gràtis Ij detaj ambelessì.

XII concors literari “La me tèra e la sò gent” (6 avril) Chi: ël sìrcol coltural Langa Astsan-a Còsa: conta, poesìa o euvra teatral an piemontèis Cost: a gràtis Ij detaj ambelessì.

Ël Gelindo a San Damian e a la Vëssa

Gelindo A s’avzin-a Natal e a torna ël Gelindo, la divota comedia natalizia della tradizione piemontese.

Mi i l’avìa vistla quàich agn fà a Cher (i l’avìa parlane ambelessì), e i peuss mach dine bin.

Për savèjne ‘d pì, ambelessì a-i é na brochure ch’a spiega tut. Ma, an doe paròle, a l’é la stòria dla nassita dël Bambin vista dal pastor Gelindo, che a l’é ël prim a core a la caban-a con l’agnel an sle spale e soa piva inseparàbila.

Gelindo a l’é un paisan bonòm e pasi, an mes tra la campagna piemontèisa e ij leu “ufissiaj” ëd Gesù Crist, e donca ch’a mës-cia soa vita ‘d mincadì con ël misteri dla Nassita: sàcher e profan, con – as capiss – un pòch ëd piemontèis.

Lë spetacol – a gratis – a l’é për tuj, nòno, grand e masnà. St’ann le date a son doe:

véner 13 dzèmber a neuv ore a San Damian;

continua a leggere »

Skype an piemontèis

Skype Na bela neuva a riva da Bepe Sané, ch’a l’ha virà an piemontèis ij 320 mëssagi pì dovrà dë Skype. Donca chi ch’a veul, adess, a peul përsonalisesse sò Skype an piemontèis: a basta andé ambelessì e peui dëscarié ël file “Piemonteis.lang”. Peui, da Skype, as fà “Tools \ Change Language \ Load Skype Language File…” e as caria ël file “Piemonteis.lang”.

Naturalment mi i l’hai falo sùbit (a-i va na minuta). La diferensa rispet a prima a l’é che le stringhe ch’a son nen an piemontèis a son an anglèis (mi i l’avìa an italian).

Im impegn a completé la tradussion, an manera ch’a sia na ròba fàita e finìa.

Ma già parèj a l’é bel e a fà piasì.