Gen 12

Silensi,
për boneur
adess l’é chiel ësgnor
dij pensé lìber e sclint.
La neuit frèida
l’ha coatà
folìa e babìa
ëd l’òm ch’a l’ha por
dël doman
e a-j fà festa
për feslo amis.
Gris ëd lë mnis
l’é ’l cel pietos
ch’a vorerìa fioché sust,
nopà a sà nen
andoa sëmnelo
se pa ’ndoa
a seurto crij ëd dolor.
Ëd le matarià
pì gnanca n’arson
antant che ’l màntes dël temp
a ’ncamin-a n’àutra sofià.
Silensi,
për boneur,
a stërmé ij ringret
con promësse d’arvangia,
con ël nas ch’a smangia,
fiusa ’d sorprèisa
ch’a rangia!
Bon pro
a chi savrà
vive al mej lòn che ’l cel
a-j mandrà,
con ël cheur ch’a sapia dì
semper mersì.

Bussolin, al prim ëd Gené 2011
Michel dij Bonavé
(dij barbisin ëd Gambabòsch)

Taggato:
Gen 05

Dòp 83 artìcoj e doi agn giust d’impegn e ‘d travaj, l’artìcol d’jer a l’è stàit l’ùltim – për adess, almanch – ëd Batista ‘d Cornaja an sla Gasëtta d’Alba.

Chiel a podrìa dì, con Pavese:

La mia parte pubblica l’ho fatta – ciò che potevo. Ho lavorato, ho dato poesia agli uomini, ho condiviso le pene di molti (Il mestiere di vivere, 16 agost 1950).

A son fasse ‘d bele ròbe, adess as va anans e as na faran d’àutre. Costi doi agn a son servì a tant, a porté ant na comunità bon ben slargà un pòch ëd piemontèis scrit con bel deuit e alegrìa. Na stissa ant un mar gròss, ma a-i na fà nen: për Batista ‘l piemontèis a l’é bon ben pì che na necessità, a l’é part dl’essensa ch’a lo compon.

Eh già: përchè ‘l piemontèis a l’é “mej che la revalenta”, com ch’a dis Barba Tòni. An giontand:

A venta leslo, e tant, dai paco ai dissionari,
la mistà ëd nòst Piamont, com’a l’é ‘l sant Sudari
cola dël Sant Salvari,
mongioja, gesia, glòria, tesòr ëd nòsta gent
për un novel advent.

Donca na rubrica a finiss, e a dëspias; ma a l’é servìa a porté ‘l piemontèis ant le ca ‘d tanta gent. E donca i podrìo dì, sitand ël dotor Seuss:

Don’t cry because it’s over. Smile because it happened.

Fin-a a sì i soma rivà. Adess i andoma anans.

Taggato:
Dic 29

Ambelessì ‘l prim guest blogger ëd GoPiedmont, Michel dij Bonavé, ch’a dis la soa ans la question dla grafìa. Da lese (e magara da comenté, përchè nò?), e për ij contnù, e për ël bel deuit, e për le paròle precise e antiche ch’a dòvra.

A sarà përchè a l’é Natal o përchè ’l cel a l’é gris con d’anonsi ’d fiòca, ma i l’hai gòj ëd buté giù doe righe su n’argoment dël qual a sarìa mej tase sperand che ’l temp a fèissa chiel da meisin-a e a varièissa le blëssure. Miraco a l’é ’n rasonament ch’i vorerìa scrive sla litra adressà al Bambin Sant, cola che da tanti ani, tròpi, i scrivo pì nen.

Ël nòstr mond, i lo soma, a va a bsach e për colpa dj’òmini pì che dla natura. J’òmini a son na rassa ’nvadenta, coma ’l gramon e le ronze, e fra ij tant difet ch’a l’han a-i é ’dcò col d’esse presuntuos. La presunsion d’esse superior a tut e a tuti con la pretèisa d’avèj an esclusiva l’anteligensa. Dëscute ’d cost argoment am porterìa lògn e donca i lo chito sùbit. Tutun a l’é pròpi n’at ëd presunsion sensa fin col ëd vorèj fiché ’l povron (ël nas, ël bech e via fòrt) an tute le còse e serché ’d rangeje an manera ch’a vado pì bin për nòstra comodità o vantagi. I l’oma già vist coma che ij tentativ ëd buteje le rëdne e la musaròla a la natura a sio arvelasse, bin soens, n’arma a dobi tajent e lòn ch’a sbaruva ’d pì a l’é quand che costi ’ntërvent a ven-o fàit na frisa «da bòrgno», sensa podèj antërvedde col ch’a sarà l’artorn negativ an sle nòstre biòche camolà.

Iv faso n’esempi tant për capisse e përchè a peul na frisa spieghé ’l përchè ch’i l’hai butà ’n tìtol dròlo e fàit an acrònim (gifra). Ant j’ùltim ani a l’é spantiasse la mòda d’andé, nen mach a bustiché lë spassi ch’a sirconda la Tèra o gieughé con arzigh ansema a j’àtom, ma ’dcò ’d vorèj intré ’nt la disposission ëd coj mon ch’a ten-o su la vita dla natura, visadì modifiché la genética dj’esse ch’a vivo. I l’oma parèj vist nasse n’àutra gifra ch’a dà sparm: O.G.M., ch’a vorerìa dì Organism Geneticament Modificà. I restoma ancora a l’avàit për dëscheurve lòn ch’an porterà coma conseguensa malëgna cost vorèj bustiché la vita ’nt sò creus, ëd sigur a-i sarà ’dcò sì l’àutra facia dla midaja.

E bin, adess i direve: «Andoa ch’a veul rivé sto fabiòch ch’an conta dij cossòt con ël color ëd le tomàtiche e dij vailèt con ij còrn da cravon?». Alora a l’é ’l moment ch’iv ciairissa mè pensé.

Così coma la natura con tute soe sòrt bariolà d’esse giborant o furmiolant a dà dapress a n’ordin e a ’d régole nen da l’òm stabilìe, parèj a càpita ’dcò për l’òm midem e për sò comportament e evolussion an tute le nuanse. Fra le nuanse i veuj buteje ’dcò le lenghe, le parlade (ij dialèt vernacolar coma quaidun a bëstëmmia), an pòche paròle ij son ch’a ven-o dovrà për capisse fra ’d noi. Costa atitùdin a l’é dësvlupasse sotbrassëtta con la chërsùa ’d cola ch’a ven ciamà (i savrìa nen dì fin-a a che mira con sust) CIVILTÀ. Soa evolussion a l’é nen finìa, ma a seguita con ëd régole nen ëscrite e, coma aspet ch’a venta nen dësmentié, a-i é col che soens l’evolussion a pòrta ’dcò a la mòrt. An efet a l’é n’esperiensa ’d tuti ij di cola che a-i son ëd lenghe, ëd parlade ch’a van a finì, a meuire, o përchè a sparisso coj pòpoj ch’a-j dòvro opura përchè d’àutri a-j mepriso a la mira ’d feje scomparì (e cost a l’é l’aspet pì grev e magonant, ma belavans la stòria dl’umanità a l’é pien-a ’d costi aveniment andoa che Càin a massa sò frel Abel).

La prepotensa e la presunsion uman-a a l’é rivà ’dcò ambelessì, ant ël camp ëd le lenghe, sercand d’ampon-e ’l vorèj o ’l balin d’un (o ’d pòchi) ant ij confront ëd j’àutri. Scond mi a l’ha nen amportansa coj ch’a son ij nùmer an bal përchè minca un a l’ha ’l drit ëd dovré la forma d’espression soa pì gënita, peui, fra tuti, a venterà trové la manera ’d capisse con në sfòrs ëd volontà ch’a monta dzora dij prinsipi përsonaj. A l’ha nen sens vorèj serché ’d trové na forma d’espression ch’a sia global andasend a dëscàpit ëd cole locaj fasendje sparì o ambaronandje ’nt un canton ëscur. Ël concet, spiegà dai savant ëd costa materia motobin mej che da mi (e i-i preuvo gnanca), ëd lenghe veicolar, ch’a servo për capisse fra tanti, e lenghe ancëstraj, ch’a son l’espression pì creusa d’un pòpol, a l’é na còsa spiegàbil da la siensa.

Pròpi përchè le forme d’espression, le lenghe, a son gropà a j’esse uman e a jë stan ansema arlongh a soa evolussion (da l’età dla pera e dle barme scure fin-a ai ras-cia-cel e a l’esplorassion ëd lë spassi sideral) a l’é normal e giust e lògich ch’a l’abio la libertà ’d trasformesse sensa ’d forsadure. Ant ij temp passà a l’era già provasse a ’nventé na lenga ch’a dovìa esse parlà da tuti, l’Esperant, ma l’arzultà a l’é nen pròpi stàit col ch’as proponìa l’inventor.

Avsinandse a nòstr mond pì pcit dël Piemont i s’arcorzoma che a-i son ëd përson-e ch’a l’han avù la bela idèja ’d propon-e, an camp lenghìstich, la midema còsa che d’àutri òm dë siensa a veulo fé (ambelelì a-i é daré l’angagg mascheugn e sagnos ëd coj ch’a veulo vagné semper ëd pì e a tuti ij cost) con j’esse vivent. Se ambelelà a l’é dovrasse la forma gifrà dont i l’hai parlà anans, O.G.M., con la lenga nòstra i proponrìa (vist ch’a l’é na ròba a la mòda e a fà spatuss) cola ’d L.P.M. che mi i spiegherìa parèj: Lenghe Proditoriament Modificà. Për chi a veul ciairisse ’l significà dël termo Proditòri i-j diso d’andé a lese lòn ch’a na diso ij vocabolari dla parlada toscan-a.

An efet a l’é tratasse pròpi ’d sòn: sauté feura, dòp d’avèj travajà ant lë scur ëd le cròte dij cospirator, con na proposission ëd na grafìa neuva për la lenga piemontèisa. Lenga che, con tute soe nuanse soasìe, a l’ha pròpi nen dabzògn, an cost moment ëstòrich ant ël qual a venta loté për n’arconossiment legislativ e fé ij sàut mortaj për nen lassé dëstissé la fiama dij nòstri parlé genit, d’un cambiament radical. La còsa ch’a peul fé pì mal, ant un moment mal fé coma cost ëdcò për na crisi econòmica ch’as dëscaria an manera greva sla coltura, a l’é pròpi cola ’d propon-e ’d division creuse an sen a chi a dovrìa nopà dimostré la pì granda union ëd but e ’d fiuse. La scusa, pì o meno fàussa, ëd na semplificassion a va a meuire dë ’dnans a lë bzògn ëd nen anventesse ’d régole neuve ch’a pijo ’l pòst ëd cole veje. Régole a j’ero e régole a-i saran. Sensa régole as peul nen trovesse na convension gràfica dë scritura ch’a l’abia la speransa ’d survive e d’esse dovrà. Minca grafìa ’d qualsëssìa lengagi a l’ha ’d régole acetà da chi a veul dovrela.

Se pròpi a podìa esje l’esigensa ’d n’intervent për rende pì sempia e bel fé la scritura, costa a dovìa s-ciòde dal travaj concordà dij savant ant la materia e nen seurte da l’esigensa d’un-a përson-a (o pòchi sò cambrada) për vagné na notorietà sgrafignà con j’onge o për seurte da j’angavign ëd na mediocrità evidenta.

Belavans tute le lus neuve, bel cole pì mascheugne, a san ambaluché dë spìrit e ’d ment pronte a deje dapress, a l’é semper stàit parèj ant la stòria dl’umanità. Peui a s’ancrosio le paròle come na vira a s’ancrosiavo ij saber ant ij duel, le posission as cristaliso su ròche an oposission e ’l mal ch’a na sarà la conseguensa as vëdrà con ël temp. Pròpi coma për j’O.G.M. ëdcò con le L.P.M. i androma ancontra a sai nen qual conseguense, ma ’d sigur nen a boneur ëd cola ch’a podrìa esse na càusa comun-a.

Ël temp a smasirà, a graverà, a sotrerà, a spantierà, a fortirà i conòsso nen qual solussion e mi, miraco i l’avrai nen ël piasì o ’l magon ëd vëdla.

Tornand a l’inissi, a la veuja dë scrive na litra al Bambin, i savrìa gnanca con precision lòn che ciameje. I l’hai nen la presunsion d’esse da la part giusta, ma lòn ch’i sento a l’é che minca ’ntërvent ëd costa sòrt a peul nen porté a gnente ’d bon. Le còse a devo andé anans scond le régole naturaj e nen con dë stravirament gropà a j’uman-e ambission ëd grandëssa. Donca, mè car Bambin Gesù, i vorerìa che ti it portèisse, nen mach a mi, ma a tuti un bel fàit ëd bon sust da già ch’a l’é lòn che ’d pì a manca sì sla Tèra e, ëd conseguensa, ëdcò an cost cit cantonin dël Piemont. Fà an manera ch’as pianta lì ’d dovré la guèra për oten-e la pas, ant tuti ij camp e argoment, ëdcò për le lenghe naturaj che mi it ciamo ’d vorèj guerné coma sava dle rèis pì creuse e nen coma dësmora ’nt le man ëd chi a veul fene usagi a sò caprissi.

Scot-me òh Bambin Sant e dane na man an manera ch’i peusso ancora për ampess dovré la lenga dël cheur për scrive e recité j’orassion a ti e për capisse fra ’d noi piemontèis.

Tò Michel dij Bonavé

Dic 22

(Con un gròss, gròss mersì a costi doi amis sincer dël Piemont për avèjme lassà buté ambelessì ij sò tòch ëd Natal. A son j’auguri – a la bon-a ma ‘d cheur – për tuti coj ch’a-i veulo bin al piemontèis.)

Michel dij Bonavé (dij barbisin ëd Gambabòsch)
Vardand ël cel

Na tèila nèira foratà: la neuit ëd Natal,
am sotra con pensé creus d’inmensità
ch’a m’ampinisso dë sparm geilà.
Anciarm e afr ch’a van sotbrassëtta,
bësson ëd la vita tuta
mai separà,
am vòlo dantorn con bindej dj’arcòrd
ch’i l’hai gòj d’antërsé a fé cocarda
për na festa ’d gala sla vnùa dël Bambin.
Sguard ch’a susta stèila pnassùa
vardand lassù ’ndoa lë sclint, për boneur,
l’é nen antamnà da nòstri pecà bondos.
Veuj ciadlé mè cheur al moment soasì
ëd ciòca ch’a son-a baudëtta ’d nassensa;
veuj o vorerìa?
Etern bautié d’onda ’nchieta o rispòsta
ch’i vad sercand pistand la fiòca pura,
mia seur fidela ’nt sa neuit ëscura.
Slargo la man ant la mesaneuit Santa
për strenz-ne tante sla carzà dla bin
e col soris che da la cun-a a spantia
sël mond na neuva speransa ’d pas,
sleiva d’un bòt tuta la gramissia van-a
con ij giasson ëd l’indiferensa uman-a.

Carlin Pòrta
Veuja ’d bin

Cand l’òm a fà na corsa lesta e fòla
su për j’arbèst dësbironà dla vita
e sò pé a pòsa nen sempre franch
su le lòse postà për la carzà,

a l’ha maitas gòj ëd trové na ròca
bin fongà ’nt la tèra e nen postissa,
për molé ’l sacapan ëd le miserie
e tiré ’n sospir a la neuva vita.

Parèj a l’é la veuja ’d bin ch’a nass
cand che ’nt l’aria a-i é ’l sentor dël Natal
a press n’anada ’d matan-e dròle.

A l’empiura dë sparm, sagrin, magon,
ël còrp a ciama l’arlass ant sò cheur
e sa stèila ch’a nass a-j dà ’l boneur.

Taggato:
Dic 15

La sostansa a l’é costa: sòld a-i na j’é nen. E a-i na j’é nen përchè le ròbe dël Piemont a interesso a pòchi (ch’a l’abio ‘d sust o nò a l’é secondari, a smija).

Ma la Ca dë Studi Piemontèis a va anans l’istess. E saba 18 dzèmber a 5 ore al teater San Giusep (Via Andrea Doria 18, Turin) a l’ha organisà la Vijà piemontèisa. Poesìa e mùsica për Natal, st’ann dedicà a Angelo Brofferio.

A recito, a canto, a parlo e a son-o “për gnente, a gratis, për ël Piemont” (com ch’a dis ël programa) un baron d’anime bele, artista an sens largh ch’a val la pen-a sente.

Se a la polìtica a-i na fà gnente dël piemontèis, a noi an na fà. A venta essje.

Taggato:
Dic 08

Io qui farò tant’altro. Studierò e lavorerò per fare della mia vita la cosa migliore e più bella di cui sarò capace. Per ora vedo quest’avvenire un po’ confusamente, ma non mi spaventa. Ho passato dei momenti atroci nella mia vita e sono ancora qui.
(Cesare Pavese, litra a E., 14 otober 1932)

Minca tant am càpita ‘d parlé dël piemontèis con përson-e pen-a conossùe. Lòn ch’i nòt sovens a l’é che ‘l discors a va drit a cola paròla che mé nòna a disìa ma che adess im arcòrd pì nen, a la fiòca ‘d na vòta, al piemontèis d’antan…

Bin, tut sonsì a l’é për mi na part bon ben cita dël piemontèis. Ël piemontèis d’ancheuj, për mi, a l’é prima ‘d tut na lenga viva: për mi, a l’é dovré costa lenga për parlé con mie cite e con tute cole përson-e ch’a l’han ël gran boneur ëd savèjla.

Già, i lo capiss – e i lo capiss con dolor – che ‘l mond tut piemontèis ch’a më stasìa dacant quand ch’i j’era masnà a-i é pì nen. Ma Pavese dla Luna a dirìa:

A quei tempi […] non sapevo che crescere vuol dire andarsene, invecchiare, vedere morire, ritrovare la Mora com’era adesso.

E la Mòra d’adess a l’é nen la Mòra d’antlora. Ma a-i na fà nen: ël piemontèis a l’é vnù fòra dai lìber e a l’é lenga viva, lenga dël cheur. Ritrovare la Mora com’era adesso: sòn a conta. A-i é pì nen mé nòna, tante përson-e che për mi a j’ero ‘l piemontèis a-i son pì nen; ma i l’hai tanti amis ch’i conossìa nen, un përfond ëd përson-e che a fan, che a son ël piemontèis d’ancheuj. Sòn a conta, sòn a l’é lòn ch’i l’hai, cost a l’é mé piemontèis d’ancheuj e con sòn i farai ‘l mej ch’i podrai.

Taggato:
Dic 01


“Non avete mai sentito nominare quei quattro tetti? Ebbene, io vengo di là!” Parèj a scrivìa Cesare Pavese an La Langa, un dij racont pì bej ëd Feria d’agosto; e parèj a podrìo dì ancheuj ëdcò Valerio Maggio e Cesare Matta, che da pòchi dì a l’han butà fòra Bòite e botteghe. Commercianti e artigiani nella Chieri del Novecento, un lìber për la pì part fotogràfich ch’an parla d’un mond passà e localisà (na sitadin-a, che për aventura a l’é ‘dcò la midema ‘d chi ch’a scriv) ma motoben amportant për chi ch’a l’ha passà ij quaranta; e probabilment ëdcò për chi che ij quaranta a-i passerà magara da sì vint’agn, o bele pì an là.

Ël lìber (8 euro – na bala ‘d fum) as treuva an coste librerìe ‘d Cher: della Torre, via Vitòrio Emanuel II 42; dell’Arco, via San Domini 23; Libri e…, via Carl Albert 2.

As part dai primi agn dël Neuvsent e as riva fin-a a j’agn Stanta. Fotografìe che a testimonio ël cambiament d’un sistema ‘d vita. A dijo Valerio e Cesare ant l’introdussion al volum:

Siamo endemicamente innamorati della nostra città, della sua storia, del suo tessuto sociale, dei suoi mestieri. […] Tutto ciò, se ci passate il termine, ci fa sentire, alla fine, dei ‘rigattieri’. ‘Rigattieri’ con un profondo desiderio di ‘accumulare’ situazioni, avvenimenti, ricordi, documenti che hanno riguardato Chieri e i suoi abitanti per farne memoria. Perché ‘la memoria’, per lungo tempo veicolo di trasmissione delle conoscenze, è evidente che, all’alba del terzo millennio, non funziona più. Notizie, sensazioni, pensieri, fatti hanno interrotto il loro corso secolare. Al dialogo tra le generazioni, padri e figli, nonni e nipoti, si sono sostituiti i media con la loro pesante ingerenza e ingannevole forza di persuasione. Il dinamismo della vita moderna, una vita non più a misura d’uomo, ha fatto il resto.
Un mondo cittadino è scomparso o sta scomparendo portando con sé i suoi valori. Un mondo fatto di luoghi ma anche di persone, di usi che l’attuale civiltà, forse, non ama più e che, troppo presto, ha dimenticato.

E donca a-i é un mond ch’a meuir; o mej, a j’era un mond e adess a l’é mòrt. E sòn – ch’a sia dita an passand – a val ëdcò për nòsta lenga: përchè le còse e le paròle për nominé cole còse a meuiro ansema. Am ven an ment Libera nos a Malo, Marco Paolini ch’a interpreta a soa manera Luigi Meneghello, anté che ‘l protagonista a séguita a nominé le còse për ch’a meuiro nen.

E peui am ven an ment ël monòlogh ëd Gennaro Jovine an Napoli milionaria! d’Eduardo:

E io aggio capito che aggi’ a stà ccà. Cchiú ‘a famiglia se sta perdenno e cchiú ‘o pate ‘e famiglia ha da piglià ‘a responsabilità. E se ognuno putesse guardà dint’ ‘a chella porta… ogneduno se passaria ‘a mano p’ ‘a cuscienza… Mo avimm’aspettà, Ama’… S’ha da aspettà. Comme ha ditto ‘o dottore? Deve passare la nottata.

Sitassion ch’a podrìa esse na ciusa al lìber e ant l’istess temp n’indicassion ansima a lòn ch’a-i é da fé: a deuv passeje la neuit, ma antratant ëdcò ‘l temp a passa – e donca noi is portoma anans, i giutoma la memòria dl’avnì.

Valerio e Cesare, chapeau.

Taggato:
Nov 24


Quand ch’i dijoma New York i l’oma an ment Manhattan, ël sìmbol ëd na sità ch’a l’ha milanta milion d’abitant e a l’é për tuti frenesìa, velocità, travaj, avnì, squasi un quàder futurista. Bin, a-i é n’ìsola ch’a fà part ëd Manhattan, n’ìsola andrinta a l’ìsola, ansi a l’ìsola për ecelensa, che a l’ha na pas ch’it imaginrìe mai s’it ses mai ëstaje: Roosevelt Island.

Già, përchè Roosevelt Island a l’é a tre – é, tre – minute da Manhattan (as riva con la teleférica an traversand l’East River o – un pòch pì prosaicament – con la metropolitan-a), ma a l’é squasi completament sensa tràfich. A jë stan neuvmila përson-e, e a marcé për soe stra a smija d’esse ant na sitadin-a suburban-a tìpica dla Merica, nen ant un pòst da anté che le viste ansima Midtown a son magara un pòch da cartolin-a, ma pura sempe ëd cole ch’it dësmentie pì nen.

Cost’ìsola, conossùa na vira come Blackwell’s Island, dal nòm dla famija ëd paisan ch’a-i vivìa, a l’é stàita catà da la comun-a ëd New York dël 1828 për costrùe diversi ospidaj pùblich e na clinica psichiàtrica. Na trantesinghen-a d’agn fà lë stat ëd New York a l’ha costruì dj’alògg për desmila përson-e longh Main Street, che praticament a l’é l’ùnica stra. Ancheuj a l’é un pòst përfet për picniché, për na spassëgiada o për un gir an biciclëtta, magara fin-a al faro a mesdì. A-i é na calma ch’a frapa, prové për chërde.

A l’é nen propriament na destinassion turìstica, tant che an tante guide a l’é pòch pì che n’incident, ma për chi a l’ha an programa na visita a Manhattan a val la pen-a consideré ëd feje na gira: l’arzigh a l’é col ëd resté sensa fià.

Taggato:
Nov 17


I Muvrini, A mio lingua, canson gavà da l’album Quorum dël 1989; e, a segue, na mia tradussion an piemontèis.

A mio lingua hè cantu
Chì colma u core
D’amore tamantu
È fiurisce l’ore

A mio lingua hè pientu
Chì strappa u core
Voceru o lamentu
Quandu un omu more

A mio lingua hè mughju
Di stizza è rivolta
Chì colla in carrughju
I ghjorni di lotta

A mio lingua hè fola
È veghja incantata
Hè sonniu chì vola
Tutta la nuttata

A mio lingua hè gioia
È musica è ballu
A mio lingua hè toia
Chì a ti ricalu

***

Mé lenga a l’é cant
ch’a ‘mpiniss ël cheur
d’amor sensa mzura
e a fà fiorì j’ore

Mé lenga a l’é pior
ch’a s-cianca ‘l cheur
rosari o lamentassion
quand che n’òmo a meuir

Mé lenga a l’é breugg
ëd rabia e arvira
ch’a chërs për la stra
ai di dla lòta

Mé lenga a l’é fàula
a l’é vijà incantà
a l’é seugn ch’a vòla
tuta la neuit

Mé lenga a l’é gòj
e mùsica e bal
mé lenga a l’é toa
e mi it la argal

Taggato:
Nov 10

I son a Cagliari an costi dì. Am colpiss ël fàit che an costa sità la lenga dël pòst a sia na ròba tranquila, n’utiss ëd comunicassion normal, sensa tanti proclama. Quaicòs ch’it sente për la stra an manera natural, che an manera natural as gropa al paisagi. (A venta dì, as intend, che da fòra tante ròbe as peulo nen capisse, o mach an manera superficial; ma cost a l’é ‘l mé sente d’adess.)

Sòn am pias përchè na lenga minoritaria a deuv nen esse për fòrsa n’orgheuj, quaicòs ch’it deuve giustifiché a tuti ij cost e difende da coj ch’a la penso diversament.

“A mio lingua hè cantu”, a dijo ij Muvrini. Bin, costa scond mi a l’é na ciav ëd letura ‘d na lenga. Na lenga a l’é un pòst anté ch’it peule torné sempe, në strument ch’at compagnrà fin ch’it l’avras respir. A l’é nen na giustificassion da dé, nì necessariament na bataja da combate.

Prima ‘d tut mia lenga a l’é un cant, un ringrassiament, na preghiera. Miraco i dovìa andé fòra për capilo da bin, ma adess a l’é ciàir.

preload preload preload
© 2026 Gianni Davico  Licenza Creative Commons