Gen 06

Bellucci
A fà pì che n’ann, René Agagliate a l’avìa virà an piemontèis ël prim capìtol d’un lìber ëd Federico Bellucci (Gli ingegneri non vivono, funzionano). Bin, adess lë scond e ùltim capìtol a l’é pront, e as treuva ambelessì.

La prima part a l’é ambelessì.

Na sitassion gavà dal colòqui:

Da na part a s’ancamin-a con “Come ch’a l’é ch’a l’ha sernù pròpi la Jenningsen Technology?”, da l’àutra part as pensa: “Përchè, antra tute le litre ch’i l’hai mandà a la bon-a ventura, voiàutri i seve j’ùnich torolo ch’a l’abio rëspondume”; ma, al contrari, as dis: “I-j dirai, travajé ant ël camp ëd le brossatris a l’é sempe stàit mè seugn ël pì creus”.

Na letura lesta e amusanta për quàich minuta d’alegrìa.

Taggato:
Dic 30

IMG_2238
Adess che j’agn sensa Tavo Burat a son già ses, i pùblich ambelessì na cita litra che chiel a l’avìa scrivume n’ann prima dla mòrt.

Ciavassa, 10 dë dzèmber 08

Mè car Gianni,

mersì për tora litra dël 2 passà [anté ch’i-i dasìa notissa ‘d cost tòch ansima a chiel], coma sémper tant grinosa! Tò giudissi e vòstre làude a son tròp generose, i seve tant brav… ma mi i sai ‘d nen meriteje.

It segnalo che ‘l “Club Alpin Italian” ëd Roma a l’ha fame na longa antervista, ch’it peule trové sël sit www.cai.it an “home page”, “lo sguardo di…” (a-i son vàire antervent, e ‘dcò col ëd Tavo Burat).

Peui la “Slòira” a l’ha publicà na “plaquette” delissiosa, ëd Valerio Rolon, Ant un moment; chiel, sì ch’a l’é un ver poeta, àutr che mi! Leslo, ch’a mérita.

It fasso tanti bej auguri ‘d bon Natal e it ambrasso s-ciass.

Tò amison
Tavo Burat

Dic 23

IMG_2216
Tanti piemontèis a lo san ancor nen, ma a l’é amportant ch’as sapia: da pòche sman-e i l’oma a disposission në strument ch’a-i parlerà a le generassion ch’a vniran, në strument sentìfich e precis: ël REP, repertorio etimologico piemontese.

I l’hai preparane ambelessì na descrission un pòch pì detajà.

Lòn ch’a l’é ël REP: un vocabolari etimològich dla lenga piemontèisa. Longh 1.002 pàgine, a në spiega con precision da andoa a ven-o le paròle dla nòsta tradission literaria. (A-i son donca nen tute le paròle piemontèise, lòn ch’a sarìa nen possìbil, ma prinsipalment cole ch’as treuvo ant ij lìber – ròba che, i pudoma sté sicur, a l’é nen pòch.)

Përchè a l’é fondamental për la lenga piemontèisa: përchè prima ‘d costa euvra a j’ero pòchi strument për studié j’etimologie dle paròle ch’a compon-o nòsta lenga. Sostansialment doe:
1) ël Dizionario etimologico del dialetto piemontese d’Attilio Levi, n’euvra dël 1927 certament meritòria për l’epoca ma che a mancava ‘d sentifisità;
2) ël Gribàud, che për me cont a resta ‘l pì bel (ant ël sens ëd pì gropà a la lenga viva) dissionari dël piemontèis, che a l’ha ‘l pregi ‘d sugerì tante proposte etimològiche, che però an diversi cas a son ipotesi nen confermà.
Adess, nopà, i pudoma savèj con pien-a sicurëssa la stòria ‘d na paròla. Lòn ch’a veul dì che i pudoma parte dai dàit e nen da ipòtesi pì o meno vajante.

Vàire a costa e anté ch’as trova: ël pressi a l’é 110 euro, e naturalment a peul cambié con ël temp o a seconda dl’arvendior: pr’esempi an cost moment a l’é an vendita con lë scont dël 5% ansima a IBS, mentre che a-i é ancor nen dzora Amazon.

Taggato:
Dic 16

unitre
Lùn-es i l’hai tnù a Biansé la prima dle doe conferense (mi i preferiss ciameje “ciaciarade”) an sël piemontèis dont i l’avìa parlà ambelessì.

La partecipassion a l’é stàita bon-a: mia cita granda a l’ha contà 19 përson-e pì tre organisador (ch’am fà piasì ringrassié ancora për l’acoliensa e për lòn ch’a fan) e ij me familiar.

An costa prima pontà, ch’i l’hai ciamà Ancaminoma, i l’oma sërcà ëd capì lòn ch’a l’é ël piemontèis (e lòn ch’a l’é nen, visadì un dialèt – com ch’a disìa Pasolini, “il friulano è una lingua con diciotto dialetti”), i l’oma fàit na cita stòria dla lenga scrita (nen tuti a san che ij Sermon Subalpin, ël pi antìch document an piemontèis ch’a sia ruvà fin-a a noi, a l’é dla fin dël sécol ch’a fà dodes – 850 agn fà!), i ‘oma fàit na cita panoramica dij dissionari e dle gramàtiche ch’a esisto an nòsta lenga.

Tute le përson-e presente a j’ero anteressà, a fasìo ‘d domande e d’osservassion. Na cita vijà. Na vijà che, as capiss, a arzòlv nen ij tanti problema ‘d nòsta lenga – come la mancansa ‘d sòld për fé le ròbe: da na mira general i soma bin ch’i s’arviroma sempe ant ij midem discors, e son a l’é un fàit. La solussion, chissà.

Ma antratant për doe ore i l’oma parlà ëd nòsta identità, e bele cost a l’é un fàit. Sensa pretende ‘d convince gnun, sensa vorèj esse superb o savant: semplicement butand dëdnans a noiàutri midem nòsta umanità. Përché a l’é pròpi com ch’a disìa Publio Terenzio Afro (Heautontimorùmenos, I, 1, 25):

Homo sum, humani nihil a me alienum puto.
[I son uman, e gnente ‘d lòn ch’a l’é uman a l’é forest për mi.]

Dic 09

unitre
I ston prontand doe conferense an sël piemontèis ch’i tenrai a l’Unitre ‘d Biansé, lun-es 14 dzèmber e lun-es 18 gené, a 8 e mesa ‘d sèira për doe ore.

La còsa a l’é na mersì a Lissànder Motin, un-a dj’ànime dël piemontèis a Vërsèj e anviron, ch’a l’ha butame an contat con cola organisassion. Naturalment as trata d’un “lavoro ad alto rendimento”, për dila con Batista; ma i soma bin ch’as peul nen butesse ën pressi ansima a le ròbe dël Piemont.

(Am ven an ment la lession, an sìntesi estrema, ëd mè professor Riccardo Massano:

Fa’ tò dover e chërpa.)

Certe ròbe i-i foma përchè a van fàite, a-i na fà gnente se a son cite frise ant un mond ch’a va lest e as fërma nen a pensé. Erri De Luca:

Considero valore quello che domani non varrà più niente e quello che oggi vale ancora poco.
[I consider valor lòn che doman a valrà pì gnente, e lòn che ancheuj a val ancor pòch.]

Ël tìtol ch’i l’hai anmaginà për le doe conferense a l’é Lingua del popolo e lingua dei re: il piemontese. La prima sèira i farai n’introdussion a la lenga, i darai dle definission, dle nòte stòriche, i parlerai ëd vocabolari vej e neuv, ëd gramàtiche e dla grafìa d’ancheuj. Ant la sconda i partiroma torna da la grafìa për peui dëscore ‘d liber, d’arviste e d’associassion, për finì con l’anliura pi anciarmanta e dlicà ëd tute: cola an tra ‘l piemontèis e ij cit.

Tut an ël segn, ant ël sorgh (“i soma nan an sle spale dij gigant”, a l’avrìa dit Bernard ëd Chartres – bele che dëdnans a costi monument mi im senta nan e basta) ëd doi poeta, Barba Tòni (“Ël piemontèis a venta / parlelo. Che meisin-a. Mej che la revalenta”) e Tavo Burat (“‘L piemontèis a l’é mè pais. / Tuta la resta a l’é mach d’anviron”).

Ij me vintesingh letor a son invità.

Dic 02

Bojin
Un croass, nèir e gròss, coacià sla rama ‘d n’erbo, a mangiava dasiòt dasiòt un tòch ëd toma.

Na volp, ch’a sërcava sò disné, vëddend ël bel tòch ëd formagg a l’ha butasse a studié la manera ‘d portejlo via.

Butand-se sota la pianta, con bel fé a l’ha ancaminà a dije al croass:
– Òh coma ch’it ses bel! Che bele piume ch’it l’has! Se ti it l’avèisse ‘dcò na bela vos, gnun ëd j’àutri osej a sarìa mej che ti!

Ël croass, baravantan, a l’era pròpe sigur d’avèj na bela vos. Për fesse sente, a l’ha duvertà ‘l bèch e a l’ha butasse a croassé antramentre che la toma a rotolava për tèra.

La volp, con un sàut, a l’ha ciapà al vòli ël tòch ëd toma e, ampressa ampressa, a l’é sparìa ant ël bòsch a mangessla antramentre ‘l croass as në stasìa lì con na branca al nas.

Moral: a venta pijesse varda da chi ch’a rivo ij compliment: nen sempe a son sincer!

Gavà da Esòp, Fedro, Arnàud, Faulëtte, contà da Lilian-a ‘d Bojin, Turin, 2005, EUR 11 an sël sit ëd Gioventura Piemontèisa.

Taggato:
Nov 25

concors
Lissànder Motin, un dij contributor regolar ëd cost blògh, a n’informa dël concors literari për la lenga piemontèisa che për la quarta vòlta a ven organisà a Moncravel.

Ambelessì a-i é ël regolament, ma an doe paròle:

– doe session për la pròsa (tema lìber e fàula) e un-a për la poesìa (tema lìber);

– grafìa Brandé (ma “an considerand che nen tute le përson-e ch’a a l’han a cheur la tùa dël piemontèis a deuvro la grafìa Brandé, a vniran acetà ‘dcò euvre scrite con ëd grafìe ‘lìbere’”);

– partecipassion a gràtis, con un màssim ëd n’euvra për session;

– scadensa 24 avril, premiassion 26 giugn 2016 a 3 bòt dël dòp-mesdì.

Për minca anformassion scrive liberament a concors.moncravel@libero.it.

Bele për costa edission Lissànder a l’ha invitame a fé part dla giurìa, angagg ch’i l’hai acetà con piasì. Përchè costa a l’é na ròba cita e bela come tute le ròbe ‘d nòst Piemont.

Taggato:
Nov 18

capanna
Ambelessì ël cel la fiòca
l’aqua la nebia
ij cop ij borgh
a l’han mach dij gris
celest òr ti it sërcave
ël ross ël giàun ël verd ël bleu
dla gòj dël magon dij cit –
ant un canton ël cit a gieuga da sol
a canta da sol a piora da sol lasselo sté –

për artrovèje it l’has bandonà costa gargarìa l’aria
ëd toa ca it ses fate emigrant artigian
ëd tassej pur
finìa l’euvra it ses tornà a ca
it ringrassioma
arpòsa an pas.

Attilio Bertolucci, Per A.A. Soldati pittore in Parma, an La capanna indiana, Milan, Garzanti, 1973.

Taggato:
Nov 11

Click here for the English version
Click aquí para la versión española
Clic aquí per la versió catalana
Del Piemont als Pirineus
Merco dl’àuta sman-a Nicolás, n’uruguaiàn ch’a viv në Spagna (e a l’é pen-a ‘l cas d’arcordé le liure an tra ‘l Piemont e l’America d’o Sur), a l’ha scrivume na mail për sërché d’arzorse parlà a rësguard dij dialèt dl’àuta langa.

Com ch’i disìa antlora, i but ambelessì quàich arzorsa ch’a podrìa giuté soa arserca. A segue a-i é la mia tradussion an inglèis e peui cola ‘d Nicolás an spagneul e catalan. (A l’é ofrisse chiel, sugerend ch’a sarìa stàit n’artìcol a vantagi ‘d chi ch’a peul vurèj conòsse ‘d pì ëd nòsta lenga ma miraco a conòss nen l’inglèis. L’arzultà a l’é col ch’i podrìo ciamé un “meta-pòst” – o na “proto-Wikipedia piemontèisa”, visadì n’artìcol anté che ‘l destinatari a l’é ëdcò lë scrivent.)

Ël prim sugeriment ch’a l’é mnume an ment a l’é cost: la testimoniansa ‘d Rick Henry ant l’amprende le basi ‘d nòsta lenga.

Tuti ij video dla rubrica Parloma e cantoma an Piemontèis cudìa da barba Guido e Adriano Cavallo ansima a Telegranda: bele che la lenga as avzina pì a cola piemontèisa dla koiné ël fàit ëd pudèj vëdde e scoté dij discors antrègh a giuta sens’àutr.

Un bel strument a l’é la mùsica. E antlora ‘l prim consèj a l’é d’ancaminé dai Musicant d’Alba.

A-i son ëdcò j’episòdi ‘d Peppa Pig an piemontèis (an langhèt, për esse pì precis): ambelessì ël prim, ma a-i na i-é diversi. A peulo serve për sente parlé langhèt, bele che ‘l but a smija nen dij pì fin.

Nicolás midem a l’ha butà ambelessì d’àutre arzorse (chiel a l’ha capì sùbit che për tut lòn ch’a l’é piemontèis i pudoma nen speté ch’an rivo le rispòste, a venta ch’is dago da fé noiàutri).

Ansoma tante ròbe cite, ch’a peulo serve për fesse n’idèja dla lenga dij nòno e, miraco, ancaminé a parlé un pòch cola lenga antica. Fòrsa Nicolás!


Starting from a word

The last Wednesday Nicolás, an Uruguayan guy who lives in Spain (and it is hardly necessary to recall the links between Piedmont and South America), sent me an email to find resources about the dialects spoken in Alta Langa.

As I announced on that occasion, I put here some resources that could help his search. You will find here following my translation into English and then the translation in Spanish and Catalan, courtesy of Nicolás. (Nicolás himself offered to do this, suggesting that it would be an article for the benefit of people who may want to know something more of our language but maybe without speaking English. We could call the result a “meta-post” – or a “proto-Piedmontese Wikipedia “, that is to say an article where the recipient is also the author.)

The first suggestion that come to mind was this: the experiment of Rick Henry in learning the basics of our language.

All the videos of the Parloma e cantoma an Piemontèis broadcast managed by barba Guido and Adriano Cavallo on Telegranda: even if the language is closer to the standard Piedmontese, being able to watch and listen entire speeches certainly helps.

A nice tool is the music. The first suggestion is to start with the Musicant d’Alba.

There are also episodes of Peppa Pig in Piedmontese (in the Langarolo variety, to be exact): here there is the first, but you can find many of them. They can be useful to listen to the Langarolo dialect, even if the aim doesn’t seem to be very polite.

Nicolás himself put here other resources (he immediately understood that for everything Piedmontese we cannot wait for the answers to arrive, but we in person have to take action).

To sum up: many little things that can be useful to get an idea of the language of our ancestors and, maybe, to start speaking a bit that ancient language. Go Nicolás!


A partir de una palabra

El pasado miércoles, Nicolás, un uruguayo residente en España (no es necesario recordar otra vez los puntos de unión entre el Piamonte y Sudamérica) me envió un email para encontrar recursos de los dialectos hablados en Alta Langa.

Como anuncié entonces, he puesto aquí algunos recursos que podrían ayudarle en su búsqueda. Encontraréis debajo mi traducción al inglés y, después, la traducción al español y el catalán, cortesía de Nicolás (Nicolás se ha ofrecido a hacerlo, sugiriendo que podría ser un artículo muy útil para la gente que quisiese aprender algo más de nuestra lengua y que quizás no hablase inglés. Podríamos bautizar al resultado como “metapost” o como una “protowikipedia piamontesa”, es decir, un artículo donde el beneficiario es también su autor).

Lo primero que se me ha venido a la cabeza es esto: El experimento de Rick Henry para aprender lo básico de nuestra lengua.

Los vídeos de la serie Parloma e cantoma an Piemontèis, administrada por Barba Guido y Adriano Cavallo en Telegranda: Aunque su habla sea más cercana a la estándar piamontesa, ser capaz de ver y escuchar discursos enteros es de gran ayuda.

Otra gran herramienta es la música. Mi primer consejo sería empezar con los Musicant d’Alba.

También hay episodios de Peppa Pig en piamontés (en el dialecto langarolo, para ser precisos) aquí. Este es el primero, pero podéis encontrar muchos más. Pueden ser útiles para escuchar el dialecto langarolo, aunque la intención de los vídeos sea un poco más humorística que la de la serie original.

El mismo Nicolás ha puesto aquí otros recursos (ha entendido inmediatamente que, por el piamontés, no podemos quedarnos sentados a esperar, sino que nosotros mismos tenemos que tomar medidas).

En resumen: Muchas cosas pequeñas que pueden ser útiles para hacernos una idea de la lengua de nuestros antepasados y, quizá, empezar a hablar un poco de ese antiguo idioma. ¡Vamos Nicolás!


A partir d’una paraula

El passat dimecres, Nicolás, un uruguaià resident a Espanya (no és necessari recordar una altra vegada els punts d’unió entre el Piamont i Sudamèrica) em va enviar aquest email per trobar recursos dels dialectes parlats a l’Alta Langa.

Com vaig anunciar llavors, he posat aquí alguns recursos que podríen ajudar-lo en la seva recerca. Trovareu davall la meva traducció a l’anglès i, després, la traducció al castellà i al català, cortesia d’en Nicolás (en Nicolás es va oferir a fer-ho, suggerint que podria ser un article molt útil per a la gent que volgués aprendre alguna cosa més de la nostra llengua i que potser no parlés anglès. Podríem anomenar al resultat com a “metapost” o com una “protowikipèdia piamontesa”, és a dir, un article on el beneficiari és també l’autor).

El primer que m’ha vingut al cap ha sigut això. L’experiment d’en Rick Henry per aprendre els punts bàsics de la nostra llengua.

Els videos de la sèrie Parloma e cantoma an Piemontèis, administrada per Barba Guido i Adriano Cavallo a Telegranda: Encara que la seva parla sigui més propera a l’estàndard piemontès, ser capaç de veure i escoltar discursos sencers és de molta ajuda.

Una altra gran eina és la música. El meu primer consell seria començar amb els Musicant d’Alba.

També hi ha episodis de Peppa Pig en piemontès (en el dialecte langarol, per ser més precisos) aquí. Aquest és el primer, però podreu trovar molts més. Poden ser útils per escoltar el dialecte langarol, encara que la intenció d’aquestos videos sigui un poc més humorística que la del programa original.

El mateix Nicolás ha penjat aquí altres recursos (ha entès immediatament que, pel piemontès, no podem quedar-nos asseguts esperant, sinó que nosaltres mateixos hem de prendre mesures).

Resumint: Moltes coses petites que poden ser útils per fer-nos una idea de la llengua dels nostres avantpassats i, potser, començar a parlar un poc d’aquell antic idioma. Anem, Nicolás!

Taggato:
Nov 04

Stamatin i stasìa pensand a lòn ch’i l’avrìa scrivù ancheuj ambelessì quand ch’i arseiv costa mail (la tradussion a l’é sota):

Hi,

Sorry for writing in English. I don’t speak neither Italian nor Piedmontese, but I’ve seen that you speak English too, so I guess it will not be a problem for you to read this.

My name is Nicolás and I am planning to learn Piedmontese. On-line resources are limited, but I have found some websites to work on and learn. I have also created a place in reddit for people interested in learning the language.

I am interested in learning the Langarolo dialect, specially the local varieties spoken in Alta Langa, where one of my grandparents was born. I was wondering that maybe you could help me, since there is not a single online mp3 file with someone speaking it. Could you please put my email in your blog to see if I could get in contact with someone from there to get recordings of phrases and conversations?

Thank you very much.

Nicolás.

Che an piemontèis a sarìa a dì:

Ciao,

scusme se i scriv an inglèis. I parl nen l’italian nì ël piemontèis, ma i l’hai vist che ti it parli ‘dco inglèis, e alora i chërd ch’a sarà nen un problema për ti lese sòn.

I më s-ciam Nicolás e i l’hai ël but d’amprende ‘l piemontèis. J’arsorse an sla ragnà a son limità, ma i l’hai truvà quàich sit për travajé an sla lenga e amprende. I l’hai ëdcò dàit vita a në spassi ansima a reddit për le përson-e anteressà a amprende la lenga.

I son anteressà a amprende ‘l dialèt dle langhe, e an particolar le smerse locaj dl’àuta langa, anté che un dij me nòno a j’era na. Im ciamava se magara it peule giuteme, dàit che an sla ragnà as treuva gnanca un file mp3 con quaidun ch’a lo parla. It peule për piasì buté la mia mail an sël tò blògh për voghe se i peuss intré an contat con quaidun ëd cole bande për avèj ëd registrassion ëd frasi e conversassion?

Tante grassie!

Nicolás

Bin, la mail a l’é ambelessì. Chi ch’a veul a peul scrive a Nicolás, o bele risponde ansima ij coment. Merco ‘d n’àutra sman-a i buterai mie considerassion ansema a lòn ch’a sarà ruvaje, sperand ëd podèj rende un bel servissi a nòst amis Nicolás.

preload preload preload
© 2026 Gianni Davico  Licenza Creative Commons