I l’hai ambelessì dëdnans a mi, i l’hai pen-a scartalo. I na parlerai mej pì anans – i deuv prima scotelo, penselo, digerilo -, ma për adess i vorìa mach dì ch’a l’é surtìè Valzurka, un bel CD ‘d Michela Manera e Piergiorgio Graglia, visadì j’Aria.
An cost CD ël piemontèis a l’é na ròba natural e sempia, fàcila e bela. Me piases a l’é un tòch ëd na semplicità e na blessa ch’a lasso sensa fià. Almanch, costa a l’é stàita la sensassion ch’i l’hai provà mi la prima vira ch’i l’hai scotà cost tòch; e i veuj nen esse anriverent, ma am soven lòn ch’a l’é capitaje ‘l prim giugn dël 1967 – mi i dovìa ancor nasse -, ël dì ch’a l’é sortìe Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band: a j’é un mugg ëd gent che ancora ancheuj as arcòrda con precision lòn ch’a stasìa fasend e anté ch’a j’era ant ël moment che për la prima vòlta a l’ha scotalo.
Bin, i dovrai dì cò dla grafìa piemontèisa nen precisa – fisime da vej professor. Ma d’àutra part, com ch’a dis Jovanotti,
è una libidine è una rivoluzione
quando ci si può parlare con una canzone.
Donca a-i na fà nen. A l’é un bel CD, e tant a basta. Ambelessì a-i é ‘l demo.
An doe paròle bravi fieuj, bin giugà.
Commenti
Dacordi cun ti! Me plases a n fa lusì i oei e quandi baluma gatij ed goj me smia d ese ‘n paradis….
mi belavans ëdman dë sèira (ij 2 ëd mars) a Turin i podrai nen essie, e ël cd as peud catesse mach ai concert … i farai do tut për essie nen pì ‘n là dël concert dij 14 d’avril … ma ‘me ch’i farai arziste … la demo a l’é fiamenga 🙂