Quàich sman-a fà i l’avìa dàit na mia tradussion dël Carme 101 ëd Catullo. Riccardo “Borichèt” Camerlo a l’ha fane savèj (ant ij coment a col artìcol) che dël 1987 Luis Olivé a l’avìa publica ansima a l’Armanach piemontèis dl’editor Viglongo na soa tradussion ëd dodes carme dël poeta veronèis, col che për me manera ‘d vëdde a l’é stàit ël pì àut e pressios poeta lìrich dla latinità.
Olivé, d’àutra part, a l’é stàit sì poeta avosà për sò cont, ma a l’ha ‘dcò publicà diverse tradussion, come ch’as peul për esempi vëdde an Romansìe (lìber ch’as peul catesse a la Ca dë Studi Piemontèis – des euro bin spendù, dit en passant).
Bin, ambelessì a segue a-i é soa tradussion dla poesìa pì famosa ‘d Catullo, ël Carme V (Vivamus, mea Lesbia, atque amemus…).
Mach na notassion: da apressié ël fàit che la tradussion a sia an endecasillab. Sòn përchè scrive na poesìa a l’é nen difìcil – a basta andé a ligna, minca tant –, ma rispeté le régole a ven già un pò meno belfé. E cost a l’è un dj’insegnament pi pressios ch’i pòrt con mi d’Italo Lana: l’art a l’é përfeta quand ch’a-i é ma as vegh nen. Olivé magìster.
Vivoma, Lésbia mia, voromse bin.
E ògni ràngola ‘d vej àbia, për noi,
mach la valsuta dla pi mnùa moneda.
Ël di peul meuire e doman peul arnasse:
ma, tramontà la giornà ‘d nòstra vita,
una neuit sensa fin noi durmiroma.
Donca, mila basin e d’àutri sent
ti dame. E d’àutri mila e d’àutri sent.
Peuj quand, anfin, a saran mila e mila,
në stërmeroma a tuti ‘l nùmer giust:
për nen che un tal armisteri ‘d basin
a peussa aïssé contra a nòstra bin
ël savuj velenos ëd j’invidios.
Lascia un commento