Tag: tradussion

Dino Buzzati, La creassion – virà an lenga da Renato Agagliate

Dino_Buzzati_francobollo
Pòch pì d’un pàira ‘d mèis fà i l’avìa butà ambelessì na bela tradussion ëd Renato Agagliate, Il cittadino Demei ëd Giovanni Guareschi.

I-j disìa anlora che magara a l’avrìa podù seguité: bin, chiel a l’ha pijame an paròla. Adess, ambelessì as treuva n’àut tòch dij sò, la tradussion d’un racont ëd Dino Buzzati, La creazione.

La creassion a l’é un tòch ch’an fà riflete ansima al nòst esse òmo. Ambelessì as peul scotesse an italian.

E d’àutri tòch a son an preparassion; ma për ël moment is godoma cost racont, con un gròss mersì a monsù Agagliate.

Ël vej Maritan

L’artìcol d’ancheuj a l’é na tradussion d’un racont ëd Giovanni Guareschi, Il cittadino Demei, ch’a j’era stàit publicà ansima a “Candido” n. 43 dël 21 otober 1956 e ch’as treuva ansima a cost lìber. As peul ëdcò trovesse ambelessì.

La tradussion an piemontèis a l’é ambelessì. L’autor dla tradussion a l’é Renato Agagliate, n’ovrié dla Fiat an pension ch’a l’é butasse a studié ‘l piemontèis e a l’é rivà a ten-e dij cors për l’associassion Nòste Rèis (compliment!).

La responsabilità dla publicassion a l’é mia: da na mira legal i l’avrìa dovù ciamé ‘l përmess, ma bele se i son a disposission për fé tute le modifiche necessarie i l’hai pensà ch’a l’é bel propon-e cost tòch, e për l’atualità dël contnù (l’argoment a l’é sempe atual, ma ancheuj – s’as peul – ancora ‘d pì), e për la vajantisa dl’autor, e për la blëssa dla tradussion. (Sensa dësmentié ch’a son lavori ad alto rendimento, fàit për amor ëd na lenga – navigare necesse, vivere non necesse, i lo soma – e nen për […] continua a leggere »

Paul Auster, Sunset Park

Sunset Park
Për lòn ch’i na sai, Paul Auster a l’é mai stàit virà an piemontèis. I ancaminoma ancheuj.

As ricorda pì nen dl’ùltima vòlta che a l’ha podù deurme ses ore pien-e, ses ore sensa anterussion sensa dësviesse da ‘n brut seugn o dëscheurbe che ij sò euj a j’ero durbisse a la primalba. E a sa che costi problema ‘d seugn a son un brut segn, n’avis ciàir dël fàit ch’a-i son dij maleur ch’a la speto, ma malgré lòn che a séguita a arpet-je soa mare a veul nen torné a le meisin-e. Pijé un-a ‘d cole pastilie a l’é come travonde na cita dòse ‘d mòrt. Quand che t’ancamin-e con cola ròba, ij tò di a ven-o trasformà ant un regim slordent dë smemoriatëssa e confusion, e a-i é nen moment anté ch’it sente nen la testa ambotìa ‘d fiòch ëd coton e s-ciancon ëd carta. Ellen a veul nen saré soa vita për dzorvive a soa vita. A veul che ij sò sens a sio dësvij, formulé pensé che a svanisso nen ant ël mentre […] continua a leggere »