Tag: recension

Talucchi (ma a l’é un pretest)

Ëd tante ròbe – mila, dj’àutre mila e mila ancora – fàite ansema për ël Piemont an costi singh agn (“Che cos’hai fatto in questi cinque anni?”, a-i ciamavo al protagonista d’Un uomo d’acqua dolce. “Boh!”), cost artìcol che la Gasëtta d’Alba a pùblica ancheuj a l’é ‘l prim ch’a seurt a firma gionta an tra Batista e mi. Bel.

A coriva l’ann 1938…
Poesìe ‘d na vira, sentiment d’ancheuj

Dl’ann 1938, XVI dl’era fassista, a-i seurt da la tipografia editris Vissio ëd Benevagienna un cit lìber ëd poesìe piemontèise, Scaparon, scrit da Alessandro Talucchi, n’autor ancheuj dësmentià. Nino Costa, ant la prefassion, a scriv: «La presente raccolta non [è] solo un fresco e piacevole volume, ma pure un interessante documento della vita spicciola torinese in questo inizio di secolo».

Ancaminoma dal tìtol. «Scaparon» an piemontèis a l’é na pessa de stòfa vendùa për pòch. Fin-a a Savian a-i é an sla piassa na botega ch’a vend pesse ‘d tèila ch’a së s-ciama «Lë Scaparon». Da nòstre part però, scaparon as dis nen e mach cheidun a coneuss costa paròla an riferiment a la stòfa.

Noi i conossima Scaparon come na frassion particolar dla comun-a d’Alba, da dlà […] continua a leggere »

Stassèira, ël Gelindo

Pòche minute fà a l’é finìe ël Gelindo. A l’ha fame gòj voghe col ëspetàcol, e për tanti motiv, che i dirai nen an ordin, ma parèj com ch’a ven-o.

J’ator giovo e an gamba, pr’esempi, ch’a l’han fane voghe na mës-cëtta anciarmanta ‘d sàcher e profan.

Pen-a rivà i l’hai ancontrà Dàvid Filié (un fieul ch’a travaja a pro dël piemontèis da ver piemontèis, visadì seguend le paròle che na vira i l’hai sentù da mé professor Riccardo Massano, fa’ tò dover e chërpa) e soa masnà; e bele ch’i sio parlasse mach na minuta, avèj vistlo ambelelì a l’ha fame capì na vira ‘d pì, come ant na vision, la fortun-a ch’i l’hai a vesse piemontèis, visadì a avèj tanti amis an pì, na manera ‘d pensé an pì, tant mond ëd pì. A l’é stame ‘n pòch pì ciàir lòn ch’a vorìa dì Tavo Burat an Piemontèis che mi i son:

‘L piemontèis a l’é mè pais.

(E Domenico, a-i na fà gnente se costa a l’é na bataja persa, përchè navigare necesse, vivere non necesse. I lo foma e basta. D’àuta part ëdcò ti it lo fà e basta.)

E, com ch’a […] continua a leggere »

Voci piemontesi – a la lesta

voci piemontesi
Stassèira a 8 e mesa ant ël salon verd dël castel ëd Castél Alfé l’amis Bobby Tanzilo, giornalista merican – miraco pì piemontèis che merican – a presenta sò ùltim lìbre, Voci piemontesi. Emigranti piemontesi negli Stati Uniti attraverso le loro parole.

Scrit an italian e inglèis (la pròssima vira, Bobby, dai e dai miraco i riessoma ‘dcò a buteje na version an lenga genita), a conta le stòrie ëd cola rassa particolar d’italo-merican dont Bobby a l’é un rapresentant tut afàit tìpich – ma për fortun-a ch’i l’oma!

Sëbbròt e nen sëbbròt, tuj a son invità.

Tavo Burat, Poesìe

Mi i l’avrìa mai sugname ‘d vers
s’i fussa nen stàit cissà
cimentà
brusà
da la passion për mia lenga.
Ancheuj, për mèj gropé
dël ghet la cioenda sgardamlà
a smija che fin-a ij vers
av ven-o a taj.
Antlora a l’é assè.
I strompo la piuma.
O i në farai na flecia. E pi
nen paròle ‘d bòsch. Ma
come ‘l Robin anglèis
o ij tuchin nostran
i sarai òm da bòsch.
I scrivrai mach pi sle muraje.
E sij cartèj ël nòm dij pais
ant la lenga dla tèra.
Për cola vèja resistensa
neuva.

Costa a l’é “Òm da bòsch” ëd Tavo Burat, tòch ch’a fà part ëd “Poesìe”, lìber da pòch publicà da la Ca dë Studi Piemontèis. Lùn-es prim dzèmber a singh e mesa a Palass Sisterna a Turin (Sala Consiglieri della Provincia di Torino, via Maria Vittoria 12) Tavo a presenta sò lìber, na summa ëd soa oevra. A venta essje. A venta, aponto “për cola vèja resistensa / neuva”.

Guido Vergnano, Lë spaciafojòt

I segnal cost bel arsetari dla cusin-a piemontèisa, surtì da pòchi mèis e ch’a l’ha già vendù un baron ëd còpie (tut a l’é relativ: a son sempe nùmer cit, ma significativ për l’editorìa minoritaria come la nòsta).

Për ancaminé, a l’é scrit an bel piemontèis, e son a peul mach fé piasì. As sent la rèis chierèisa (na spia sicura a l’é la mancansa dla vocal final an paròle come “ëmbatum, fam, cimentem): ma i pens che ël fàit ch’a-i sia nen n’omologassion completa an nòsta lenga a l’é n’afé positiv.

Ël volum, 271 pàgine an tut, a l’é organisà an capitoj ch’a seguo l’ordin lògich dël past. La tàula general al fond a përmëtt ëd truvé facilment n’arseta.

L’àutor a sarà present con sò lìber domìnica prim giugn a Cherasch, a la Fera-mërcà «La mej editorìa an piemontèis» dla Festa dël Piemont.

Tavo Burat, Ciri vacior (Bird Watching)

A-i son nen tanti piemontèis ancheuj ch’a peusso dì ëd savèj scrive an piemontèis tant bin come an italian. Burat, ansema a Gribàud, Pich e pòchi àutri, a l’é un ëd costi. E già cost a l’é për mi un motiv d’amirassion për la përson-a. Se peui i-i giontoma ël fàit che Burat a l’ha spendù soa vita për soe montagne e për ël piemontèis, l’amirassion a chërs. A la fin dl’àutr ann a l’ha publicà un delission librèt ëd poesìe – haiku, për la precision – an piemontèis, “Ciri vacior (Bird Watching)”, ch’as les an pressa ma che a fà medité. L’editor a l’é La Slòira d’Ivrèja. Come (squasi) tute le ròbe dël Piemont, a venta sërchelo con passion o as truvrà nen. Nen truvelo a l’é fàcil, ma nen lesslo a l’é na perdita sicura.