Tag: tradussion

Louane Emera, Je vole

louane-emera
I l’hai pruvà a viré an nòsta lenga costa canson, ch’i l’hai dëscurbì mersì a cost film, che a soa vòlta i l’hai dëscurbì mersì a un coment casual dla cita granda, a la qual la soa professorëssa ‘d latin e grech a l’avìa parlajne.

Na caden-a longa (bele che “tanti anej a ten-o nen”, për dila con Montale), che për mi an cost moment a l’ha doi significà: la cita granda, che con ij sò dissèt agn an rivanda a tuta fòrsa a veul naturalment (e giustament, e as capiss) pijé ël vòl; e papà, ch’i l’hai tirà su da ‘n tèra dumìnica ‘d sèira sentend quasi nen ëd pèis (“era bello il panorama visto dall’alto“).

Na caden-a longa (“Pare e Mare / quat grand, / eut ëpceron…“), un vòl sensa fin.

Papà e mama car, mi i part
iv veuj bin ma i part
i l’avreve pì nen na cita
stassèira

Mi i scap nen, i vòl
capì bin: i vòl
[…] continua a leggere »

René Agagliate, Doi pass ant ij bòsch

bryson
A nòstr amis René Agagliate a l’é sempre piasuje la montagna e, particolarment, marcé ant la natura. A l’é për lòn che, quand a l’ha vëddù cost lìber, a l’ha catalo sùbit.

Doe paròle an sël lìber: l’Appalachian Trail a l’é un senté ëd 3.500 chilométer ch’a traversa quatòrdes ëstat american, da la Georgia al Maine, ël pì important dij senté a longa percorensa. (A l’é stàit ël senté pì longh dël mond. Adess a esist ël Sentiero Italia ëd 6.166 chilométer.) An pòche paròle, ël seugn ëd tuti coj-lì ch’a-j pias la natura e l’aventura. E bin, Bill Bryson con sò amis Katz a l’ha përcorune na bon-a part e a l’ha archujì ant un lìber ij sò arcòrd.

René a l’ha ‘ncaminà a fé ‘d tradussion dij tòch ch’a l’han frapalo ‘d pì. Ambelessì ël prim. Bon-a letura!

Un divertissement tradutiv

img_4601

img_4600
A l’é un fàit, për mi come për tanti, che tante idèje – mìnime o nò, importante o nò, vajante o nò – a ven-o ant la dòcia. Bin, pròpi pijand an man lë shampoo a l’é vnume an ment ëd virene l’etichëtta an piemontèis. Alora parèj, për gieugh, ancheuj i vardoma com ch’a sonrìa e a smijerìa n’etichëtta piemontèisa.

(L’etichëtta original a l’é an fransèis përchè ch’a ven da la Còrsica.)

GARNIER
Ultradoss
SHAMPOO

a l’estrat ëd tijeul

Sensa paraben – sensa silicon
ESTRAT NATURAL

a pòrta dosseur e splendor

CAVÈJ NORMAJ

GARNIER
Ultradoss
a l’estrat ëd tijeul

Vera arseta ‘d vitalità për ij cavèj normaj, lë shampoo Garnier Ultradoss a cobia ‘l tijeul, conossù për soe qualità adossiente e soa richëssa d’euli essensiaj, a na strutura pura e mossanta che a angreva nen ij cavèj.

Arsultà: ij vòstri cavèj a son brilant e a fan ël pien ëd vitalità. […] continua a leggere »

L’ùltim di

brooks
Harold a l’avìa përdù conossensa ma a j’era ancor viv. Ant la soa ment a scorìo vision come a càpita ant j’atim prima d’andreumse. A rivavo an sucession disordinà. Ant lë stat d’incossiensa ant ël qual as trovava, a-j considerava […] ant na manera ch’a andasìa dë dlà da le paròle. I podrìo dì che a-j considerava an manera olìstica, sentend minca ròba contemporaneament. I podrìo dì che ‘l sò pijeje part a j’era impressionistich anvece che analìtich. A përcepìa dle presense.

Dàit ch’i ston scrivend, i son obligà a descrive coste percession an frasi sucessive, ma a l’é nen parèj che Harold a-j sentìa. A j’ero ‘d vision dle piste ciclabile che a l’avia përcorù da cit e dle montagne ch’a l’avìa vardà col di. A stasìa fasend ij travaj dë scòla con soa mama e bele corend an sël camp da baseball a le superior. A j’ero ‘d dëscors ch’a l’avìa fàit, compliment arseivù, sene ‘d sess ch’a l’avìa vivù, lìber lesù e moment ant ij quai a j’era s-ciopaje ant la ment n’idèja […] continua a leggere »

Cesare Pavese, Mit

img_4303
A vnirà ël di che ‘l dé giovo a sarà n’òm,
sensa pen-a, con ël mòrt soris ëd l’òm
ch’a l’ha capì. Bele ‘l sol a passa lontan
anrossand le rive. A vnirà ël di che ‘l dé
a savrà pì nen anté ch’a j’ero le rive ‘d na vira.

It dësvije na matin ch’a l’é mòrtie l’istà,
e ant j’euj a arbeujo ancor splendrior
come ier, e a l’orija ij fracass dël sol
fàit sangh. A l’é cambià ël color dël mond.
La montagna a toca pì nen ël cel; le nìvole
a s’ambaron-o pì nen come fruta; ant l’aqua
a tralus pì nen na pera. Ël còrp ëd n’òm
fastudià as piega, anté che un dé a respirava.

Ël gran sol a l’é finì, e l’odor ëd tèra,
e la libera stra, colorà ëd gent
che a conossìa nen la mòrt. As meuir nen d’istà.
Se quaidun a sparìa, a j’era ‘l dé giovo
ch’a vivìa për tuti e a conossìa nen la […] continua a leggere »

Cesare Pavese, Antenà

cp
Ancantà dal mond a l’é rivame n’età
che i tirava dij gran pugn ant l’aria e i piorava da sol.
Scoté ij dëscors d’òmo e ‘d fomne
nen savend rësponde a l’é pòca alegrìa.
Ma ‘dcò costa a l’é passà: i son pì nen da sol
e, s’i sai nen rësponde, i sai fene a meno.
I l’hai truvà dij compagn trovand mi midem.

I l’hai dëscurbì che, prima ‘d nasse, i son vivù
sèmper an òmo frem, padron ëd soa përson-a,
e gnun a savìa rësponde e tuti a j’ero calm.
Doi cugnà a l’han durbì un negòssi – la prima fortun-a
dla nòstra famija – e ‘l forësté a j’era serio,
calcolador, sensa pietà, meschin: na fomna.
L’àutr, ël nòstr, an negòssi a lesìa ij romanz
– an pais a j’era tant – e ij client ch’a vintravo
as sentìo rësponde con pòche paròle
che ‘l sucher nò, che ‘l solfà gnanca,
ch’a j’era tut esaurì. A l’é […] continua a leggere »

Un tòch ëd Dino Buzzati

DDT
A venta ch’i lo confessa: bele se am manca nen tant ai sinquant’agn, bele se ij lìber a son la mia vita, i l’avìa mai lesù Il deserto dei Tartari ëd Dino Buzzati. Bin, mersì a mia cita granda st’ann an Còrsica i l’hai vempì col veuid. E alora i l’hai pruvà, quasi për schers, a virene an piemontèis un tòch, cole che për mi a son le pàgine pì bele – e centraj – dl’euvra. Miraco a l’é na manera për esorcisé la paura ch’i l’hai – ch’i oma tuti – ëd resté dij Giovanni Drogo për tuta la vita.

Distèis an sël let, fòra dël reu dël lumin a petròlio, antant che a gabolisava an sla soa vita, Giovanni Drogo anvece a l’é stàit pijà a l’amprovista da la seugn. E antant, pròpi cola neuit – òh, se a l’avèjssa savulo, miraco a l’avrìa nen avà veuja ‘d dreume – pròpi cola neuit a ancaminava për chiel na nen riparàbila fuga dël temp.

Fin-a a antlora chiel a j’era andàit anans për l’età spensierà dla […] continua a leggere »

Cesare Pavese, Agonia

I girerai për le stra fin ch’i sarai straca mòrta
i savrai vive da sola e vardé ant j’euj
minca facia che a passa e resté la midema.
Cost fresch che a monta a sërcheme le ven-e
a l’é un dësvij che mai ant la matin i l’hai pruvà
ver parèj: mach, im sent pì fòrta
che ‘l me còrp, e un tramblament pì frèid
a compagna la matin.

A son lontan-e le matin ch’i l’avìa vint agn.
E doman, vintun: doman i surtirai për le stra,
i na arcòrd minca pera e le liste ‘d cel.
Da doman la gent a arpìa a voghme
e i sarai drita an pe e i pudrai fermeme
e specieme an vetrine. Le matin ëd na vira,
i j’era giovo e i lo savìa nen, e gnanca i savìa
d’esse mi ch’i passava – na fomna, padron-a
ëd chila midema. La maira cita ch’i son stàita
a l’é dësvijasse da un pior durà për dj’agn:
adess a l’é come se col pior a fussa mai stàje.

E i l’hai mach anvìa dij color. Ij color a […] continua a leggere »

Edgar Lee Masters, Cassius Hueffer

An sla me tomba a l’han incidù coste paròle:
“La soa vita a l’é stàita gentila, e j’element an chiel talment mës-cià ansema
che la natura a podrìa alvesse e dì a tut ël mond:
chiel-sì a l’é stàit n’òmo”.
Coj ch’a l’han conossume a sorido
a lese costa retòrica veuida.
Ël me epitafi a l’avrìa dovù esse:
“La vita a l’é nen stàita gentila con chiel,
e j’element an chiel talment mës-cià ansema
che chiel a l’ha faje guèra a la vita
tant da stene massà”.
An vita i l’hai nen podù fé front a le lengasse,
adess ch’i son mòrt i deuv sotmëtme a n’epitafi
scolpì da un fòl!

(Tòch gavà da la Spoon River Anthology d’Edgar Lee Masters. La tradussion a l’é mia, ël lìber complet a l’é ambelessì. D’àutre mie tradussion ëd poesìe d’Edgar Lee Masters a son ambelessì, ambelessì e ambelessì.)

Giovannino Guareschi, J’elession

Baffo racconta
A torna Guareschi, mersì a la tradussion an piemontèis ëd Renato Agagliate.

Ël tòch, gavà da cost lìber, a l’é ambelessì.

Na sitassion:

“Arcordeve che, ant la scheda dla Càmera e ’dcò ant cola dël Senat, ël sìmbol giust a l’é l’ùltim”.
“Nò, reverend”, a l’ha bësbijà la Desolin-a. “A l’é ’l ters an tute e doe le schede”.

N’àutra bela preuva, e noi i dijoma grassie a René.