Tag: montagna

Monté për calé

(an italian, quaicòs ch’a smija a cost pòst)

dai 1761 méter dël santuari ‘d Castelmagn ai 2647 dël mont Tibert

l’ocasion a ven da (Annamaria Falco)

se i lo fass nen adess i lo farai pì nen

ij pensé an àuta montagna a son pì pur

ël salut a l’è na forma ‘d rispet:

Rifugio La Scola (ambelessì la pàgina Facebook)

col camposanto e col santuari (e la stùa dla Piata) a son figura dla pas interior (Auerbach, Studi su Dante)

mnì sì a l’é un segn d’esse viv

ij problema a riesso nen a rivé sì, àut parèj. peui it cale giù e a l’é come prima. as torna giù e gnente, finì tut. bòn, tut lì. ciao!

A la radis dl’essensa dle ròbe

IMG_3037
[la version italian-a ‘d cost artìcol a l’é ambelessì]

An mes a le mie montagne, saba dòp-mesdì, a j’era smijame ‘d capì quaicòs, bele se i savìa nen nì i sai dì lòch.
IMG_3038
I j’era partì dal fond dla val Grana e i l’hai armontala, an màchina, fin-a a anté ch’a l’é stàit possìbil, visadì fin-a a che la stra a j’era nen blocà da la fiòca, quàich chilòmetro passà ël santuari ‘d Castelmagn, fermandme bon ben sovens për contemplé ëi paisagi e fé ëd curte spasgiade. A fasìa tanta frèid, ma ël dòp-mesdì a j’era bel combin le prevision. (A l’é nen na metafora ‘dcò costa, miraco?)

I sai nen spieghelo, certe ròbe probabilment a esisto nen ant le paròle, però i sai che mi an mes a le mie montagne im sent an pas con mi, im sent seren. I pens nen ch’as peussa parlé d’argioissansa, përchè probabilment col ëstat a l’é dëdlà dl’argioissansa. A l’é come la stansia dacant a la stansia dl’argioissansa, quaicòs parèj.
IMG_3039continua a leggere »

Al fond dla curva, o un pòch pì an là

Na bela manera për deje n’avnì a le nòstre montagne.

Në strument ch’a ven da lontan.

I stoma nen parland ëd chicòs ch’a l’ha nen valor; i stoma parland ëd chicòs ch’a l’ha ën valor stërmà.

Se un a vardà mach ël sò pra, ël sò pra a val gnente, pijà da sol; ma se un a buta ansema ël sò pra con ël pra dl’avzin e via fòrt, coste përson-e a peulo avèjne un ritorn.

Montomal a l’é anans an ròbe come costa – an col pais a son anans an esperiense come costa.

12967456_10207440312498411_1241057198282963849_o

Për pì d’anformassion i rimand a me artìcol (an italian).

Doe nìvole travers ël cel

Buté le ròbe an prospetiva a l’é amportant.

I son andàit an montagna, ier, con la cita cita. I l’oma giugà con la fiòca, i l’oma tirà ‘d pere ant l’eva, ròbe parèj.

Peui, për arcuperé, i l’hai travajà ier da ses ore a des e mesa, ma lòn ch’a-i na fà? A la finitiva a son coste le ròbe ch’am resteran dle cite quand ch’a saran grande (“quand ch’a saran”, un-a a l’é già squasi granda adess – e difatti për mi a l’é la “cita granda”).

I son stàit content con mia cita contenta, lòn ch’a-i é ëd pì significativ ant la vita?
E antlora a ven a taj Nino Costa:

Quand ch’a-i rivrà l’ora pì granda: l’ùltima
e ch’am ciamran lòn ch’i l’hai fàit ëd bel
mi rispondrai ch’i l’hai guardà le nìvole
le nìvole ch’a van… travers ël cel.

Ecco, le nìvole a son figura – ant ël sens auerbachian dël termo – dle cite. E son a basta.

Bivacco Rousset

Ier i son andàit an girola për nòste montagne. I l’avìa damanca – tant damanca – ëd respiré, ëd dësmentié tute le ròbe ch’a son nen a pòst. Pì che dësmentié ëd butemje daré a mi: ëd passé anans, a dila tuta. E a l’é bastame n’ora për sòn: la montagna a fà miracoj, dle vire.

(Un pàira d’agn fà i l’avìa fàit na ròba come costa al desertu di l’Agriate.)

I l’hai marcià për eut ore squasi sensa interussion. Dòp a n’ora e mesa i son ruvà a col ch’im figurava come ‘l còrp central dla gira, e che anvece a l’é stàit mach n’episòdi con pòca importansa:

Da lì a l’é partìe la vera escursion. Visadì: i pensava d’andé ant un pòst e i son finì tuta da n’àutra mira. A penseje adess, bele costa a l’é na metàfora dla vita. I l’hai perdù ël santé e i son trovame an mes a j’ambrun-e, a më smijava ‘d nen fèila ma andé anans as dovìa. I l’hai marcià un pàira d’ore an sij ròch. Peui i l’hai trovà la stra, e da lì i l’hai seguità (quasi) sempe con pass sicur fin-a a la fin, ch’a l’é […] continua a leggere »