
Ël pluralism coltural a l’é nen na “dzorvivensa”: le tante colònie ‘d meridionaj ant ël Setentrion a costituisso situassion colturaj diferente. A son na realtà ch’i dovoma nen trascuré. E bele sensa ten-e cont dlë spostament dle popolassion, a son presente tradission e langagi ch’a costituisso moment ëd resistensa sicur, cagnin, anvisch.
Im treuvo a travajé fin-a a mesa neuit për mostreje ai giovo extra-parlamentar – për dì, ij compagn dël PCI a ven-o nen – a scrive ‘d giornalin an piemontèis. A ven-o a dime – e a son ovrié, gent ch’a l’ha ancora le vache a ca – che a veulo scrive an piemontèis, a veulo esprimse an manera diversa, antìca e neuva ant ël midem temp.
A l’é ‘l discors dij basch: a j’ero lì për perde la lenga e ij giovo basch a torno a amprendla. Cost a l’é nen n’arpij da mussé, a l’é nen na dzorvivensa garga ma la dëscuerta d’un depòsit d’arme a portà ‘d man.
Përchè la lenga a l’é n’arma, e tant pì s’a l’é alternativa. E i penso che për ij corsar tan me ti [Pasolini] […] continua a leggere »




