Tag: lenga viva

Ël piemontèis e ij cit a la scòla dla Piata ‘d sa

scola
A l’é stàit për cas.

Mia cita cita a l’avìa dësmentià un lìber, la sèira ch’a j’era prevista la prima dle doe ciaciarade ansima a la grafìa dël dialèt ëd Montomal (i l’hai parlane ambelessì), e i l’oma conossusse con le përson-e ch’a masento l’arfugi La Scòla.

I l’oma parlà ëd fé na ciaciarada ‘dcò a soa ca. Dit, fàit: saba 9 agost, a tre e mes dël dòp-mesdì, i sarai ambelelà, a la Piata ‘d sa (Montemale di Cuneo, frazione Piatta Sottana an lenga dominanta), a parlé dël piemontèis e ij cit.

A sarà na ròba sempia, pròpi a la piemontèisa. Vilma e Marcello a pronteran na marenda për coj cit che, compagnà da pare e/o mare o chi ch’a sarà, a vorran mnì a dësmoresse lassù. I leseroma quàich tòch an piemontèis, i diroma përchè a l’é important parlé ai cit dovrand na lenga sola, qual ch’a sia, e përchè ël piemontèis a serv nen mach al piemontèis ma – còsa pì amportanta – […] continua a leggere »

Na comunità, un dialèt e un cheur gròss parèj

Ier i l’oma fàit lë scond (e ùltim, almanch për adess) ancontr ansima a la grafìa dël montomalèis a la scòla dla Piata ‘d là.

Sté lì, dëdnans a na vera lavagna con dij ver giss a scrive dle paròle e dij grafema am dasìa, an soa semplicità, na gròssa sodisfassion. E ancor ëd pì vëdde che coj segn a tiravo l’anteresse ‘d chi ch’a l’era present.

Finì l’ancontr a l’han presentame un cadò. Im lo spetava nen, e për sòn a l’ha fame ancor pì piasì. A l’é stàit come esse “acetà” andrinta a na comunità. (A l’é pro vèj che mi i vad da cole bande da squasi quarant’agn, ma për cola gena tuta piemontèisa a l’é sempe stàit difìcil, për mi, seurte da ca e aussé la man. Bin, adess i l’hai falo e i son content.)

Con piasì i l’hai vist, an coste doe sèire, la partecipassion ëd tanti giovo. Sòn a l’é bel, come dël rest a l’é natural e normal për lor comuniché an montomalèis.

Mi për prim i l’hai amprendù diverse ròbe ch’i savìa nen, e dle paròle ch’i m’anmaginava nen a podèisso […] continua a leggere »

Grafià montomalèisa a la scòla dla Piata ‘d là

3
Na ròba cita.

Ier sèira.

Na vinten-a ‘d përson-e a son trovasse – na moderna vijà – a scrive ant la lenga dël pòst.

Përchè a l’é na ròba importanta.

A l’é cita – as capiss -, ma a l’é bel savèj scrive la lenga ch’it parle mincadì.

Na ròba cita. Bela. Grassie a chi ch’a j’era. Màrtes i ripetoma.

E peui a l’é capitame n’àutra ròba: ier sèira i l’avìa dëscurbì che l’ancontr a sarìa nen stàit a la scòla ch’i pensava mi. Peui stamatin i son andàit con la cita cita a sërché un lìber ch’a l’avìa dësmentià. Combinassion a j’era ant la scòla dla Piatta ‘d sa. Për cas i l’hai conossù le doe përson-e ch’a masento l’arfugi. Brave përson-e. A l’é bel avèj dj’avzin ch’a son përson-e ‘d cheur, com ch’a l’é bel fé part – bele se na cita part – ëd na comunità.

Doe ròbe cite, doe ròbe bele.

Brise de scritura a Montomal – i-i soma

scritura
A avril i parlava (ambelessì e ambelessì) d’un cors ëd grafìa da tense a Montomal. Bin, adess i-i soma: le date a son ij 15 e ij 22 ëd luj, a neuv ore dla sèira ant la scòla dla Piata.

A sarà na còsa cita, as capiss: i vëddroma “mach” come scrive nòste ròbe ant la lenga dël pòst, tut sì. Ma gròssa ant l’istess temp: përchè la richëssa ch’a l’ha na lenga viva come un dialèt ch’as parla tuti ij di a l’é n’afé ch’a l’ha nen pressi.

E mi i sarai là nen a mostré quaicòs, ma a dé djë strument për che chi ch’a l’é interessà a peussa scrive an manera coreta (“pì da bin ch’as peul”, com ch’a dirìa Barba Toni). A l’é na ròba cita cita ma motobin importanta.

Am fà piasì dërcò cité la sede dj’ancontr, un temp lontan scòla e adess arfugi, squasi coma na sosta për ël […] continua a leggere »

Legi, drapò e via fòrt

La comun-a ‘d Moncravel a l’ha aprovà na mossion përchè ël piemontèis a ven-a arconossù come lenga minoritaria. An lo fà savèj Lissander Motin; ël test a l’é ambelessì.

La lege regional n. 15 dël 31 magg 2004 a prescriv che ansima a tut ël teritòri dla region Piemont ël drapò piemontèis a vada espòst

a) all’esterno delle sedi dei consigli provinciali, di comunità montana, comunali e circoscrizionali;
b) all’esterno degli edifici scolastici;
c) all’esterno degli edifici sedi di seggi elettorali in occasione di votazioni per il rinnovo del Consiglio regionale;
d) ogni volta che vengono esposte le bandiere della Repubblica italiana e dell’Unione europea.

Le ròbe dël Piemont a son cite e a anteresso a pòchi, as sa. Minca tant a-i càpita quaicòs ëd pùblich ch’a rësguarda nòsta lenga, opurament quaidun – an cost cas j’amis ëd Gioventura Piemontèisa – an signala quàich cit sucess otnù, ma a la finitiva a sarà costa la stra? A l’é bel, bel dabon, […] continua a leggere »

Brise de scritura a Montomal – na precisassion

cit prinsi
L’àutra sman-a i l’hai dàit ambelessì la neuva dël cit cors ëd grafìa montomalèisa ch’i tnirai a luj a Montomal (Montemale di Cuneo an lenga dominanta).

Bin, n’amis ëd piuma ansima al grup Giovo e piemontèis a l’ha ciamame:

Son-le tante diferense tra la grafia piemontèisa e cola montmalèisa? Quale ch’a son? Coma che it le mostre ti, s’a-i na son?

Ambelelà i l’hai dàit na rispòsta provisòria, ma costa a l’é l’ocasion për aprofondì e s-ciarì l’argoment.

A livel gràfich a-i é pa ‘d diferense, bele se naturalment as trata ‘d na lenga e d’un dialèt con tante smijanse e tante diversità. La grafìa dla lenga piemontèisa, come cola dij dialèt che dël piemontèis a son na derivassion, a l’é un-a e un-a sola: cola codificà dël 1930 da Pinin Pacòt e Andrea Viglongo.

Naturalment sòn a ven nen sensa ‘d problema: a livel pràtich as trata ‘d dé dij segn për signalé na lenga – un dialèt, an cost cas […] continua a leggere »

Brise de scritura a Montomal

Montomal
I stoma prontand, con j’amis dl’òsto dël castel ëd Montomal, un cit cors ëd grafìa piemontèisa – o, për dì mej, montomalèisa –, da tnisse un pàira ‘d sèire ‘d luj. L’idèja a l’é cola d’amprende a scrive la lenga che costa brava gent a parla minca di an ca e fòra.

La lenga dël pòst, da coste bande, a l’é na ròba assolutament natural (com ch’a dovrìa esse daspertut ma a l’é nen). E ben, cost a l’é un magnifich pont ëd partensa, dàit che a qualifica an manera precisa chi ch’a scotrà; e peui a venta gionté ël fàit che amprende a scrive toa lenga, për ti ch’it l’has parlala da sempe, a l’é belfé. Gnun-e scuse!

Am fà piasì – nò, tant piasì – che costa idèja a sia mnùita da na përson-a dël pòst, la sèira ‘d cola bela e cita conferensa. Mi i l’avrìa ‘d sigur nen proponula, bele ch’i l’hai gòj ch’as fassa, përchè chi ch’i son mi che da fòra i ven a mosté com ch’a […] continua a leggere »

Giovo e piemontèis

confin
Ancheuj i parloma ‘d cost bel grop ansima a Facebook.

Na ròba cita (211 mémber al moment), as capiss; ma sòn a l’é normal për nòsta lenga. Fondamental a l’é lë strument: dàit che Facebook a l’é nen tròp ampegnativ, mediament un as sent liber dë scrive bele se a conòss nen tute le régole dla gramàtica e via fòrt. E sòn a l’é bel dël piemontèis, përchè com ch’it peule dite piemontèis s’it lo scrive nen? E ancaminand a scrivlo a l’é belfé rendse cont ch’i soma già scrivlo. Përchè ch’a l’é fàcil! A l’é fàcil, për noi ch’i lo parloma normalment.

A dirìa Barba Tòni:

A venta scrivlo, òh già, e pì da-bin ch’as peul,
a scòla dl’arsigneul, un reul d’an pare an fieul,
dissionari a la man, sacrelo con la rima,
sima dla gòj, la prima.

La poesìa completa a l’é ambelessì. Ma sòn, s’i vuroma, a ven dòp: prima a l’é amportant ch’i ancamino a fé le ròbe. Già, përchè a l’é pròpi […] continua a leggere »

Michela an sël piemontèis

Michi
I disìa l’àutra sman-a, parland ëd mia cita cita:

A sarìa bon ben anteressant podèj dëscheurbe për chila lòn ch’a l’é, precisament, ël piemontèis.

Bòn, i l’hai pensà alora ‘d ciamejlo. Ambelessì a-i é la trascrission ëd lòn ch’i l’hai ciamaje e ‘d soe rispòste. Për dé n’inquadrament, a venta savèj che Michela a l’ha squasi eut agn, a l’ha sentù da sempe ël piemontèis (pì che àut da mi, che i lo dòvr con chila an manera press che esclusiva) ma a lo parla nen, gavà quàich paròla e espression.

Mi: Lòn ch’a l’é për ti ël piemontèis?

Michela: Il piemontese per me è… Eh, è un po’ difficile dirlo perché non so esattamente, però so che a casa mio papà lo parla, e anche certe volte mamma, e io so qualche parola, tipo cadregavingiàunbòsch… perché abbiamo un quadro. È una lingua familiare.

Parlme un pò ëd col dissionari.

Ah sì, certo! Oggi papà è arrivato a Sanremo da Chieri e mi ha portato il dizionario preso in prestito in biblioteca […] continua a leggere »

Le lingue d’oc: pluralità, storia, cultura

Coumboscuro
Për mi Coumboscuro a l’é tante ròbe ansema.

A l’é col cartel stradal ch’a-i é pen-a fòra da Caraj, ch’a nonsia al viandant che da lì a pòchi chilòmetro a truvrà la crosiera për col pais.

A l’é la vista dal me arfugi an sle montagne, col pòst che dal 2022 a sarà mia prima ca.

A l’é cola vira ch’i son andàit con mia cita cita e me novodin a trové Sergio Arneodo, tanti agn fà.

E ‘dcò cola isoglòssa ch’a passa për San Damian, col confin – che gnun a sa da bin anté ch’a sia, semplicement përchè a esist nen – ch’a divid la lenga piemontèisa da cola provensal.

Bin, a l’é con piasì che adess i don la neuva d’un cicl ëd des ancontr a Coni, organisà aponto da l’associassion Escolo de Sancto Lucio de Coumboscuro, ansima al provensal alpin. Tute j’anformassion a son ambelessì. Prim apontament doman.

Mauro Arneodo, fieul ëd Sergio, a dis:

Circa 55 anni or sono un giovane maestro si […] continua a leggere »