Tag: Piata

A va tut bin

IMG_3418
I son a la Piata, costa sman-a, për #ER16. Ij primi doi di con ij cit a son stàit un pòch malfé, përchè ch’i dovìo “pijesse le msure”. Alora stamatin come prima ròba i l’hai faje buté tuti setà dëdnans a mi e i l’hai faje un cit discors, ch’a parlava ‘d régole e rispet. A son bastà pòche paròle, e da antlora i andoma perfetament d’acòrdi!

Donca i peuss sensa tëmma dì che da costa matin a l’é verament ancaminaje luj, visadì la legerëssa e ‘l ciàir dont i parlava l’àutra sman-a.

Ëdcò përchè l’àut ier ël me amis pì car a l’ha fame la soprèisa dë mnì a troveme – dòp avèjlo dit për tanti agn, finalment a l’é capità. Tante vòlte crié e agitesse a serv a nen, le ròbe a càpito e basta.

Ëdcò përchè ier i son andàit a ca a voghe ij dan. Le ròbe da lontan a peulo fé por, ma a vardeje da davsin tut as fà pì ciàir e sempi.

Donca da ancheuj tut a va torna bin, ël fluss […] continua a leggere »

Monté për calé

(an italian, quaicòs ch’a smija a cost pòst)

dai 1761 méter dël santuari ‘d Castelmagn ai 2647 dël mont Tibert

l’ocasion a ven da (Annamaria Falco)

se i lo fass nen adess i lo farai pì nen

ij pensé an àuta montagna a son pì pur

ël salut a l’è na forma ‘d rispet:

Rifugio La Scola (ambelessì la pàgina Facebook)

col camposanto e col santuari (e la stùa dla Piata) a son figura dla pas interior (Auerbach, Studi su Dante)

mnì sì a l’é un segn d’esse viv

ij problema a riesso nen a rivé sì, àut parèj. peui it cale giù e a l’é come prima. as torna giù e gnente, finì tut. bòn, tut lì. ciao!

A la radis dl’essensa dle ròbe

IMG_3037
[la version italian-a ‘d cost artìcol a l’é ambelessì]

An mes a le mie montagne, saba dòp-mesdì, a j’era smijame ‘d capì quaicòs, bele se i savìa nen nì i sai dì lòch.
IMG_3038
I j’era partì dal fond dla val Grana e i l’hai armontala, an màchina, fin-a a anté ch’a l’é stàit possìbil, visadì fin-a a che la stra a j’era nen blocà da la fiòca, quàich chilòmetro passà ël santuari ‘d Castelmagn, fermandme bon ben sovens për contemplé ëi paisagi e fé ëd curte spasgiade. A fasìa tanta frèid, ma ël dòp-mesdì a j’era bel combin le prevision. (A l’é nen na metafora ‘dcò costa, miraco?)

I sai nen spieghelo, certe ròbe probabilment a esisto nen ant le paròle, però i sai che mi an mes a le mie montagne im sent an pas con mi, im sent seren. I pens nen ch’as peussa parlé d’argioissansa, përchè probabilment col ëstat a l’é dëdlà dl’argioissansa. A l’é come la stansia dacant a la stansia dl’argioissansa, quaicòs parèj.
IMG_3039continua a leggere »

Al fond dla curva, o un pòch pì an là

Na bela manera për deje n’avnì a le nòstre montagne.

Në strument ch’a ven da lontan.

I stoma nen parland ëd chicòs ch’a l’ha nen valor; i stoma parland ëd chicòs ch’a l’ha ën valor stërmà.

Se un a vardà mach ël sò pra, ël sò pra a val gnente, pijà da sol; ma se un a buta ansema ël sò pra con ël pra dl’avzin e via fòrt, coste përson-e a peulo avèjne un ritorn.

Montomal a l’é anans an ròbe come costa – an col pais a son anans an esperiense come costa.

12967456_10207440312498411_1241057198282963849_o

Për pì d’anformassion i rimand a me artìcol (an italian).

An bici

I l’hai pijà la bici e i son andàit an girola për coste montagne, stamatin.

A Montross, ant n’obergi ch’i conòss indiretament, i l’hai vist quat vej – a j’ero nen ansian, a j’ero tristement vej – setà a l’ombra, da soj. Gnun a parlava con gnun. Chi ch’a lesìa ‘l giornal, chi ch’a vardava ‘l veuid.

A l’é smijame na metàfora del piemontèis: sempi pì lontan, con j’euj sempi pì andrinta al veuid. A l’è vnume an ment Quasimodo (Lettera alla madre):

Tuti còj che come ti a speto,
e a san nen còs.

Ma un pòch pì an su, al Sarèt, ant n’àut obergi a j’ero d’ansian ch’a fasìo comunità: alora, an seguend cola metàfora, i l’hai pensà che nen tut a l’é perdù. Peui i l’hai pedalà ancora un pòch e i son rivà anté ch’i vorìa:
Coumboscuro
I son andàit a ca ‘d Mauro Arneodo – costa a j’era la vera meta dël viagi dë stamatin. I l’hai salutalo, i son mnuit via content.

I capìa nen, peui i l’hai capì. Ancora Quasimodo […] continua a leggere »

Montagna viva

VLUU L110 / Samsung L110
Doe sman-e fà Pep Bru a l’avìa publicà ambelessì ‘d soe considerassion an sla diferensa an tra ossitan e provensal. I l’hai ciamaje a Mauro Arneodo, diretor dl’Escolo dont i l’hai parlà , s’a-i fasìa piasì dì doe paròle an sl’argoment.

Chiel a l’ha nen vorsù felo, ma a l’ha spiegame përchè. E dàit che soe paròle a l’han riportame sùbit, come na proustian-a madeleine, a la realtà ch’i vegh minca vira ch’i vad a la Piata, i pens ch’a sia interessant e util, con sò përmess, riporteje.

Non ho fatto l’intervento sul tuo blog per due motivi.

Primo perché queste sono semplici disquisizioni da salotto mentre quassù si muore giorno dopo giorno, ed è difficile ogni mese trovare le coperture per continuare.

Secondo: per me provenzale richiama la terra dove sono emigrati i miei antenati per secoli, mentre occitano, oltre a assomigliare a padano, […] continua a leggere »

Escolo de Sancto Lucio de Coumboscuro – na manera për giuté giutandse

Saba passà i son stàit lassù.
Mauro, fieul ëd lou magistre e anima dël progèt.
I son passà ‘dcò dal camposanto, da già ch’i j’era là, a truvé ‘l pare.
Progèt: sosten-e la scòla catand dij prodòt d’ecelensa d’asiende amise.
A-i é damanca ‘d tut.
A l’é un progèt magnìfich.
Për chi ch’a veul, a fonsion-a parèj: as fà na donassion, ch’a peul esse dëscarià da j’impòste, për giuté la scòla, e con coj sòld as cata lou toumo duro, patate, bëscheuit, pan e via fòrt.
ël PDF.
Për nen parlé dël progèt del dissionari e le milanta manere ‘d nominé la fiòca.
Giutomlo, giutomse.

Ël piemontèis e ij cit, na ròba fàita

rifugio
I l’oma fàit un pòch ëd festa, saba.

A l’é stàita na ròba estemporanea. A l’ha fame tant piasì parlé ëd n’argoment ch’i conòss bin e ch’am toca da davzin, ël piemontèis e ij cit. Dzora ‘d tut a l’ha fame tanta gòj ancontré torna, dòp tanti agn, Riccardo “Borichèt”, che con soe masnà pì grande a l’ha fàit un baron dë stra për vnì fin-a sì dzora a l’ancontr.

I l’oma lesù quàich ëstòria, i l’oma scambiasse d’opinion con le përson-e ch’a j’ero presente. Miraco pòche, ma nen pròpi pòche, a penseje da bin: i j’ero squasi na vinten-a. Pòchi cit, ma a fà gnente: i foma lòn ch’i podoma con ël pòch ch’i l’oma.

A l’é stàita ma moderna/antica vijà. Am ven an ment na stròfa gavà da na canson dj’Amemanera, cola ch’a-i dà ël tìtol al disch (an tra parentesi bel concert, jér sèira a Vernant – i na parlerai n’àutr merco):

Tucc ansema foma o teatro
foma andé via fastidi e sagrin.

Peui, la sèira, na sin-a an alegrìa a l’ha concludù na […] continua a leggere »

Ël piemontèis e ij cit, saba a Montomal

davico
Na ròba cita.

Për ij cit.

Për ël Piemont, për nòsta tèra, për ij nòsti vej.

Saba, a l’arfugi la Scòla (ambelessì la pagina Facebook), col leu che për desen-e d’agn i l’hai vist veuid – col leu che për tant temp a l’é stàit na scòla ‘d montagna – e adess a l’é viv: già, a-i é ëd përson-e, ambelelà, ch’a dan da mangé a da deurme ai viandant ch’a passo minca tant.

Noi i faroma na cita còsa: i leseroma dij tòch gavà dai tanti liber për ij cit ch’a esisto an piemontèis – e a-i na j’é un baron, e tanti vreman bej, mach che i-i conossoma nen. Con na cita marenda oferta dai gestor. Cit e grand a son invità.

A la sèira Vilma e Marcello a pronteran na sin-a (pressi “polìtich” 15 euro, 7 euro për ij cit) për chi ch’a vurrà seguité a fé festa. Na festa cita e sempia, a la piemontèisa.

Doman i andarai a amplaché për ël pais – ciamand ël […] continua a leggere »

Na comunità, un dialèt e un cheur gròss parèj

Ier i l’oma fàit lë scond (e ùltim, almanch për adess) ancontr ansima a la grafìa dël montomalèis a la scòla dla Piata ‘d là.

Sté lì, dëdnans a na vera lavagna con dij ver giss a scrive dle paròle e dij grafema am dasìa, an soa semplicità, na gròssa sodisfassion. E ancor ëd pì vëdde che coj segn a tiravo l’anteresse ‘d chi ch’a l’era present.

Finì l’ancontr a l’han presentame un cadò. Im lo spetava nen, e për sòn a l’ha fame ancor pì piasì. A l’é stàit come esse “acetà” andrinta a na comunità. (A l’é pro vèj che mi i vad da cole bande da squasi quarant’agn, ma për cola gena tuta piemontèisa a l’é sempe stàit difìcil, për mi, seurte da ca e aussé la man. Bin, adess i l’hai falo e i son content.)

Con piasì i l’hai vist, an coste doe sèire, la partecipassion ëd tanti giovo. Sòn a l’é bel, come dël rest a l’é natural e normal për lor comuniché an montomalèis.

Mi për prim i l’hai amprendù diverse ròbe ch’i savìa nen, e dle paròle ch’i m’anmaginava nen a podèisso […] continua a leggere »