e col preivi ch’am sotra mi
veuj ch’a sia cioch ëd pianta, òh!
(Maria Gioana, canson popolar)
– la mia tradussion dla part ch’an riguarda
– Gianmaria Testa, Lasciami andare
– Gianmaria Testa, Nuovo
e col preivi ch’am sotra mi
veuj ch’a sia cioch ëd pianta, òh!
(Maria Gioana, canson popolar)
– la mia tradussion dla part ch’an riguarda
– Gianmaria Testa, Lasciami andare
– Gianmaria Testa, Nuovo

A la fin ëd fërvé a l’ha salutane Enrico Eandi.
Contut ch’i l’abio avù tante discussion an sla grafìa (e cost blògh a na ripòrta diversi tòch), i veuj dì ch’i l’hai sempe avù ël massim rispet për l’òm: un ver piemontèis, fòrt, sincer, ëd paròla.
Albina Malerba a l’ha publicane un bel arcòrd ambelessì.
Mi adess i vurrìa mach dì doe paròle për Enrico për come i l’hai conossulo mi.
Im arcòrd perfetament ël dòp-mesdì ‘d tanti agn fà (a j’era ‘l 1999 o giù da lì) quand che chiel e Albina Malerba a son vnù personalment a porteme ël Coretor ortogràfich, ch’a l’é stàit n’at d’amor anvers a na lenga.
Mi, da bonòm, i l’avìa ciamaje s’as vendìa.
(E peui pròpi col Coretor a l’ha faje cambié idèja, përchè fasendlo a l’ha truvà che scrive an piemontèis dla koiné a j’era, scond chiel, tròp difìcil; da lì a l’é nassuje cola deriva grafica dël piemontèis mincadì, che però a l’é nen l’argoment ch’i veuj traté adess.)
Arlongh j’agn, i soma scambiasse tante mail. […] continua a leggere »
Dòp-doman, véner 4 mars, Milo Bré a compiss 90 agn. A në lo arcòrda Bepe Sané (Dragonòt), ch’a l’ha riportà l’artìcol d’Albina Malerba dzora piemontviv.

Chiel a riva a cost traguard important, e noi i-i foma j’auguri ‘d cheur, anche për tut lòn ch’a l’ha fàit për nòsta lenga. Mi i l’hai un bel ricòrd personal ëd Milo Bré: i l’avìa intervistalo, giusta des agn fà, për “é!” Ma anche, se i vad andré con la memòria a quand ch’i j’era cit o fiolin, am soven na përson-a importanta, un monument squasi, bele se për mi a j’era mach un nòm lontan, e bele se i savèjssa gnanca che a esistèissa na lenga piemontèisa.
E pensand a cost “monument” che giustament as gòd ël ripòs dòp a na vita intera ‘d travaj a benefissi dël piemontèis e dij piemontèis a l’é mnume an ment na bela poesìa d’Attilio Bertolucci, Per A.A. Soldati pittore in Parma, che s’a fussa stàita scrita an piemontèis a dirìa pì o meno:
Ambelessì ël cel la fiòca
l’aqua la nebia
[…] continua a leggere »

Adess che j’agn sensa Tavo Burat a son già ses, i pùblich ambelessì na cita litra che chiel a l’avìa scrivume n’ann prima dla mòrt.
—
Ciavassa, 10 dë dzèmber 08
Mè car Gianni,
mersì për tora litra dël 2 passà [anté ch’i-i dasìa notissa ‘d cost tòch ansima a chiel], coma sémper tant grinosa! Tò giudissi e vòstre làude a son tròp generose, i seve tant brav… ma mi i sai ‘d nen meriteje.
It segnalo che ‘l “Club Alpin Italian” ëd Roma a l’ha fame na longa antervista, ch’it peule trové sël sit www.cai.it an “home page”, “lo sguardo di…” (a-i son vàire antervent, e ‘dcò col ëd Tavo Burat).
Peui la “Slòira” a l’ha publicà na “plaquette” delissiosa, ëd Valerio Rolon, Ant un moment; chiel, sì ch’a l’é un ver poeta, àutr che mi! Leslo, ch’a mérita.
It fasso tanti bej auguri ‘d bon Natal e it ambrasso s-ciass.
Tò amison
Tavo Burat

Quand at vogh pié j’arnèis ant ël cambrin
e tra la galaverna matinera
biteti a s-cianforgné ‘nt ël pòrti, ‘nt l’era,
rangiand ij fèr ò ‘l gabji dij lapin…
O quand at vogh, pu tard, su ‘nt ël varèj,
tut ben anvertojà ‘nt la tò mantlin-a,
con ël poarin ch’o spòrz al fond dla schin-a,
ch’ot vei sbrondé ‘l gasìi sot a j’arvéj,
om ven da chërdi che Nosgnor, in di,
dòp avèiti àmpastà monfrin da rassa,
l’ha trovati ‘n si bel, che ‘l temp ch’ël passa
për j’acc cristian, l’ha fermà ‘n mach për ti.
‘T sij fieu ‘d sa tèra, dël novantetrèi,
ma dricc pèi ‘d na candelia, sech, ardì,
anrèisa ‘n sël colin-i pèi dla vì,
fier dij barbis da Re Vitòrio, nèi.
‘T sij òm ëd pòich paròli, rèid e cru,
ij brass tucc an-nervà zuro ‘nco fòrt
e ‘l man grosseri con ij dì ‘n pò stòrt,
son pèi do pali fati con l’assù.
T’hei doi eui riss e creus ch’o beico dur,
an s’in moro ch’ël […] continua a leggere »
Quàich sman-a fà i l’avìa dàit na mia tradussion dël Carme 101 ëd Catullo. Riccardo “Borichèt” Camerlo a l’ha fane savèj (ant ij coment a col artìcol) che dël 1987 Luis Olivé a l’avìa publica ansima a l’Armanach piemontèis dl’editor Viglongo na soa tradussion ëd dodes carme dël poeta veronèis, col che për me manera ‘d vëdde a l’é stàit ël pì àut e pressios poeta lìrich dla latinità.
Olivé, d’àutra part, a l’é stàit sì poeta avosà për sò cont, ma a l’ha ‘dcò publicà diverse tradussion, come ch’as peul për esempi vëdde an Romansìe (lìber ch’as peul catesse a la Ca dë Studi Piemontèis – des euro bin spendù, dit en passant).
Bin, ambelessì a segue a-i é soa tradussion dla poesìa pì famosa ‘d Catullo, ël Carme V (Vivamus, mea Lesbia, atque amemus…).
Mach na notassion: da apressié ël fàit che la tradussion a sia an endecasillab. Sòn përchè scrive na poesìa a l’é nen difìcil – a basta andé a ligna, minca tant –, ma rispeté le régole a ven già un pò meno belfé. […] continua a leggere »
Pròpi la sèira dël rëscontr ëd Pianëssa i l’avìa scrit-je na mail, anté che i-j ciamava s’i podìa andelo a truvé. I l’avrìa falo mach për sentlo parlé. E për amor dël Piemont. Cola mail a l’é vnume fòra an na minuta, tuta ansema, përchè a-i era na còsa ch’i duvìa fé, a j’era na ròba importanta ch’i dovìa dì a chiel.
Chiel, naturalment, a l’é Tòjo Fnoj.
I l’avìa l’idèja d’andé a l’inaugurassion dla mostra “Un libro per Natale” a la Ca dë Studi, prinsipalment për porteje cola litra, sicur ch’i l’avrìa trovaje tuti e doi, chiel e sò soris.
Ma la sèira prima am ruva na neuva. La neuva. Che Tòjo a l’amprovista a l’é andassne.
I l’hai pensaje un pòchi ‘d di. E a la fin dle fin i l’hai concludù sòn: che ‘l messagi che Tòjo a l’ha vorsune passé, con tuta soa vita, a l’é ch’a venta ch’i stejo alégher, ch’is veujo bin e ch’i fasso […] continua a leggere »

Da tant temp – precisament da cola intervista ch’i l’avìa faje tanti agn fa për “é!” – i l’avìa pì nen notissie ‘d Milo Bré. Adess, a distansa ‘d pòchi dì i l’hai “ancrosialo” (virtualment, as capiss) për tre vire: un clàssich cas ëd serendipity.
La prima a l’é stàita la festa dël Piemont a Pianëssa.
La sconda a l’é soa partecipassion a la presentassion dël nùmer 1/2014 dl’arvista “Notizie”, ancheuj a singh ore a palass Lascaris a Turin – e am ven an ment cola magnifica presentassion dl’euvra poética ëd Tavo Burat, ant l’istess pòst, singh agn fà. E an cola ocasion chiel ch’a parlava dël sò nen esse un poeta ant ël sens ch’i doma normalment al termo, ma mach (“mach”?) un poeta ant ël sens dl’umanità ch’a l’é andrinta ‘d chiel come ‘d tuti. E chiel ch’a l’ha lassà a la famija indicassion precise ansima a […] continua a leggere »

Quand che, singh agn e mes fà, i l’hai ancaminà a cheuje ij mé pensé an piemontèis ambelessì, mé prim artìcol a parlava ëd col sénter ël coltura ch’a sta là – da la neuit dij temp – ant la comba scura. E naturalment i parlava ‘d Sergio Arneodo, ànima dël moviment.
Bin, ai 30 d’otober lou magistre a l’ha chitane. La neuva a l’é rivame për mes ëd Bepe Sané, sempi atent a coste ròbe, ch’a l’ha dane notissia ans le liste.
Encuéi, 30 de outoubre, a 12.45, nostre magistre a barà i-ouéi per la derniero Traversado per lou ciel. La lousur de soun pensier e de sa pouesio gagno nosto peno.
A mi a l’é sùbit vnume an ment na poesìa scrita da chiel, I avìho lou fuèc:
Sabìen qu’i avìho lou fuèc dins lis encrénos
de la mountagno, sout li mèrse e vrous
li bars, li pra, li estabi, sout li crous
dal cementièri. Avìhen guinchà
la tépo, se tubavo ente se féno,
[…] continua a leggere »

Ant j’ùltim temp a l’é capitame ‘d lese diversi stranòt chierèis ressità a Cher an diverse edission dla Vijà, a parte da j’agn Sinquanta dl’àut sécol fin-a ai nòsti di.
I l’hai lesuje a parte da n’idea dl’amis Cesare Matta (làuda a chiel e a sò testard desideri ‘d fé vive na tradission): publiché un lìber ch’a-j cheuja (për quant possìbil) tuti, an manera da avèj për l’ancheuj e për l’avnì un test ëd riferiment për chi ch’a veuja fé d’arserche an sël tema.
Ël gròss problema inissial, a part ël fàit ch’a esistìa nen na version digital, a j’era che tanti (la pì part, o për dì mej praticament tuti, gavà coj ëd Beppe Barberis) a j’ero scrit ant un piemontèis baraventan, visadì sensa conossensa dl’ortografìa piemontèisa. (Lòn che fin-a a na serta mira as pudrìa ‘dcò scusesse; ma mi che i son un purista i pens, con barba Tòni, dël piemontèis – e ‘d tute le lenghe quand ch’as dòvro an forma scrita – che
a venta scrivlo, òh già, e pì da-bin ch’as peul,
a scòla dl’arsigneul, un reul d’an pare an fieul,
continua a leggere »